El Lleida Esportiu va tombar ahir el Reus (2-1), després d’estar contra les cordes a la segona meitat, amb un miraculós gol en el minut 88 d’Álex Albístegui que torna els blaus a posicions de play-off i els permet arribar a l’última jornada depenent de si mateixos. Complert ahir l’objectiu de guanyar un rival directe, que s’ha deixat ara fora del play-off, el proper repte és guanyar diumenge vinent a Cornellà per segellar el pas a la promoció d’ascens. Al costat del Lleida, Huracà, Hèrcules i el mateix Reus seran els que lluitaran per repartir-se les tres places que queden en joc després d’aconseguir el Nàstic el campionat fa algunes jornades.
Albístegui, el jugador fetitxe d’Imanol Idiakez, amb qui al tècnic donostiarra li agrada acompanyar-se als equips on va, a menara de guàrdia de corps, va ressuscitar el Lleida amb la punta de la bota. Va estirar el peu en el mà a mà amb el porter del Reus i va aclarir un panorama que se li havia posat molt ombrívol a l’equip lleidatà a la segona meitat.
I això que el Lleida va entrar al partit al galop. Des del xiulet inicial fins al minut 4 quan Salva Chamorro va inaugurar el marcador, l’equip blau va ser una allau de joc que va sorprendre un Reus que pensava especular amb els nervis locals.
Els d’Idiakez van fer el més difícil en temps rècord, però posar-se al davant al marcador va significar que a poc a poc el Reus anés equilibrant el partit. Amb tot, a la primera part el Lleida va manar sobre el joc davant un rival que no va fer ni tan sols una rematada desviada davant d’un inèdit Pau Torres.
Els primers nuvolots de l’assolellada arribarien tard per al Lleida amb la lesió de Forniés, substituït per Pau Bosch a cinc minuts per al descans, fet que va obligar Barreda a canviar-se a la banda esquerra.
El Lleida va sortir una mica tebi a la represa, sense la intensitat que havia mostrat en els inicis de la primera meitat per demostrar qui manava. El Reus, al qual fins i tot l’empat li servia, va avançar uns metres les línies i va aconseguir empatar el partit per mediació de Vítor quan faltava un món encara per disputar-se. L’1-1 va fer efecte en l’ànim dels jugadors blaus que, en alguns moments, van córrer de banda a banda davant d’un Reus que amenaçava de donar la sentència. Els visitants van reclamar fins i tot un penal al seu lateral Cassamá, una bala per la seua banda dreta.
El Lleida va apel·lar al seu orgull però, per molta actitud que hi va posar, es va veure per moments fos, mort, noquejat. L’entrada de Diego Sánchez els va anar bé als blaus perquè el Reus ja no es va sentir tan còmode. Tanmateix, els minuts anaven passant i els reusencs aprofitaven qualsevol circumstància per perdre temps.
El partit agonitzava i els aficionats lleidatans continuaven animant el seu equip sense desmai. L’assolellada tarda semblava ombrívola, però va aparèixer Albístegui i el Lleida va tornar a la vida.
