«Felicitats, Saül», es llegia en dos grans pancartes, una al Centre Municipal de Piragüisme, que porta el seu nom, i l’altra al balcó de la Paeria, els dos punts neuràlgics on el doble medallista olímpic a Rio de Janeiro va poder dedicar i compartir el seu or i el seu bronze amb els lleidatans. En total, unes tres-centes persones a la instal·lació esportiva de Pardinyes, la majoria gent del piragüisme de tots els clubs de Lleida, i un nombre similar davant de l’ajuntament. «T’estimem, Saül» va ser la frase més escoltada durant les dos hores que va durar el seu homenatge, amb trajecte inclòs en bus turístic, en el qual es va veure un Craviotto cansat però immensament feliç i sense parar de fer-se fotos i firmar autògrafs amb tot aquell que se li atansava. «La bèstia ha de descansar», va arribar a dir (amb referència a la frase que va encunyar durant els Jocs després de l’or en K2 i abans de competir en K1 quan va dir: «han despertat la bèstia») entre les rialles dels assistents en els últims minuts de la recepció a la Paeria. I es va emocionar diverses vegades. «És la recompensa màxima, aquesta rebuda. Sóc la persona més feliç del món en aquests moments perquè a 50 metres al voltant tinc tot el que estimo i el que m’importa en aquesta vida.» La seua dona Celia, la seua filla Valentina, els seus pares, les seues germanes, oncles, cosins, els seus companys del Sícoris i el seu entorn més proper van estar amb ell. L’homenatge va començar amb una festa del piragüisme lleidatà al centre que porta el seu nom i on hi ha ubicada la Federació Catalana, l’única amb seu a Lleida. Va ser rebut per un grup de nens i nenes de l’escola de piragüisme que li van fer el passadís d’honor amb les seues pales. Abans, tot just arribar al recinte, va poder abraçar els seus pares, que sí que van ser en les dos anteriors cites olímpiques, no a Rio. «Tenia moltes ganes d’abraçar els meus pares, i compartir amb ells i amb la gent aquestes medalles. Són el meu pilar en la meua carrera i a la meua vida», va dir el medallista. Ja al balcó de l’ajuntament es va dirigir als assistents assegurant que «el millor moment no és quan guanyo sinó quan arribo a Lleida per celebrar-ho». A la Paeria, l’alcalde Àngel Ros el va obsequiar amb una Seu Vella de plata. «Era el metall que et faltava després de l’or i el bronze», li va dir.
