L’Actel Força Lleida jugarà les semifinals del play-off d’ascens a la Lliga ACB per primera vegada en la seua història després de segellar ahir amb una altra victòria (89-74) el bitllet que havia reservat diumenge a Palma. Els lleidatans, en una primera part espectacular, en la qual van escombrar del tot el seu rival, van superar per primera vegada els quarts de final i ara s’enfrontaran a l’Ourense amb el somni de ser a la final.
El Força Lleida va deixar clar des del començament que no volia tornar a l’illa a jugar el desempat. Volia liquidar l’eliminatòria a la primera oportunitat que se li presentava i així ho va deixar ben clar al seu rival, que quan se’n va voler adonar ja estava deu per sota. Després del 0-2 inicial, i de fallar dos atacs fruit dels nervis, el quadre de Joaquín Prado va començar l’exhibició. Des d’una defensa asfixiant, que tancava totes les línies de passada rivals, va llançar un atac ferotge, amb uns percentatges estratosfèrics.
Cinc punts de Kaufmanis, amb triple inclòs, quatre de Simeón i una altra cistella des de 6,75 de Sevillano, estel·lars en l’arrencada, van obligar el tècnic mallorquí a parar el partit als tres minuts i mig (12-4) perquè presagiava un parcial com el del primer partit. I no es va equivocar. Bé, en certa manera sí, perquè encara va ser més sagnant si és possible. El 8-20 que els de negre li van endossar diumenge es va quedar curt ahir, ja que al final del primer quart el marcador reflectia un vergonyós 27-10, que deixava ben clar el que havia passat. Només una dada: la valoració després dels deu primers minuts era de 34 a 4.
El Força Lleida l’estava superant en tot. Kaufmanis i Simeón, amb 11 i 9 punts respectivament, acompanyats per Sevillano, amb 6, van acaparar tots els punts d’aquest primer període. Faltava equilibri i aquest el va donar en el segon assalt Fakuade, anotant la primera cistella que establia un altre màxim avantatge, ara de 19 punts, que van ser creixent sense parar fins a arribar a les 23 punts (39-16) superat l’equador del primer període.
El Palma no sabia com parar el vendaval lleidatà. L’ex del Força Lleida Sergio Llorente va comandar una tímida reacció amb dos triples consecutius que va obligar Prado a aturar el partit. L’acció va fer efecte i de la mà de Sutina, amb dos triples, i de nou Kaufmanis, que tornava a exhibir la seua millor versió, van tornar l’avantatge per sobre dels 20 punts al descans (51-30) davant d’una afició que es fregava els ulls.
Però estava clar que mantenir el nivell d’encert i intensitat no seria fàcil, i més quan el Palma va tornar a la pista amb un altre aire. L’engegada dels illencs no va tenir a veure res amb el del primer període i el Força Lleida va semblar estabornit. El màxim avantatge de 24 punts (56-32) que va situar Guerra al poc de reprendre’s el partit es va quedar en la meitat (70-58) passats vuit minuts, els pitjors que va firmar ahir el quadre de Joaquín Prado, que perdia per lesió Rubín de Celis.
Per sort, Kaufmanis va encertar sobre la botzina del final del tercer període per encarar l’últim assalt dominant per 14 punts, que van ser 16 amb una altra cistella de classe del letó (74-58), que va calmar una mica els ànims. Però els lleidatans van seguir sense estar còmodes, sorpresos per la reacció del Palma, que va continuar amb la remuntada i va aconseguir baixar dels deu punts (74-65) gràcies, sobretot, als punts de Bertone, que es va posar l’equip a l’esquena. Els nervis estaven a flor de pell i els àrbitres es van afegir a la festa amb un concert de xiulet que va trasbalsar els lleidatans. Tot i així, els de negre també van saber patir. Va aparèixer una altra vegada Kaufmanis, l’home del partit, per donar tranquil·litat amb una cistella i tir addicional a què va respondre Bertone i Di Bartomeo, aquest amb un triple, que situava el desavantatge en només 7 punts (77-70) i més de 4 minuts per disputar-se. Quedava tot un món i tocava patir fins al final. Qui ho havia de dir.
Aquí se li va acabar la gasolina al Palma. Un parcial de 12-2 va acabar amb la resistència illenca per segellar de forma brillant i merescuda la classificació per a les semifinals, en les quals ja l’espera l’Ourense. L’afició, que va respondre, i de quina manera, va acomiadar el seu equip amb un molt eloqüent «Som d’ACB!». I és que somiar… és gratis.
