Tots els equips tenen el seu camp talismà. I el del Lleida, sens dubte, és la Feixa Llarga de l’Hospitalet. Des que es va inaugurar l’estadi el 1999, mai hi ha perdut un partit. Amb la victòria d’ahir són ja quatre triomfs i sis empats els aconseguits en deu desplaçaments al feu riberenc. Amb aquesta favorable estadística no és estrany que en la desagradable tarda d’ahir –fort vent, intensa pluja i fred– el Lleida es dediqués a polvoritzar rècords. D’una banda, sumar el quart partit consecutiu sense perdre –una cosa insòlita en aquesta campanya, amb tres victòries i un empat–, que el col·loquen a la zona més tranquil·la de la classificació des de l’inici del present exercici.
De l’altra, sumar la primera victòria a domicili del campionat. De fet, l’anterior es remunta al 0-6 a Son Malferit davant de l’Atlètic Balears, que es remunta ja al 3 d’abril del 2016. O sigui, que d’això ja fa 293 dies. Però encara n’hi ha més. També va ser la primera vegada que el Lleida va ser capaç de remuntar un marcador advers en camp contrari. L’anterior encara queda més llunyana, concretament 1.107 dies enrere, ja que va ser un 12 de gener del 2014, en què el Lleida, amb Toni Seligrat a la banqueta, va guanyar 1-2 el Reus. Ahir va ocórrer tot això en un partit amb constants alternatives, ja que els de Siviero van tenir moments d’inspiració –als deu minuts van poder sentenciar amb una bona acció del debutant Marc Nierga i un gol que semblava cantat de Javi Casares–, per passar després a estar contra les cordes després del gol d’Higón (26’). El gol local va arribar en un greu error defensiu dels blaus, que ahir van recuperar la indumentària tradicional, això és, la samarreta blava amb els pantalons blancs. I novament els blaus van reaccionar en un tram final del primer temps en què van ser capaços de capgirar el marcador amb els gols de Nierga (37’), que s’estrenava en el seu debut, i de Casares (41’), que esmenava el seu gran error anterior.
La segona meitat va ser una altra cosa. Ismael García va fer dos canvis al descans per donar entrada al gegant Fabiani i optar per pilotes llargues i penjades a l’àrea de Campos. I li va anar bé la cosa, perquè abans dels cinc minuts ja havia equilibrat el marcador amb el gol de Salinas (50’) en una altra badada defensiva lleidatana. Va tornar a perdre’s el Lleida en el partit i Quintillà va haver de salvar sota pals (76’) el 3-2 a xut de Benjamín. I així van anar passant els minuts sota una pluja cada vegada més intensa que semblava esgotar els contendents, que, vist això, donaven per bo el repartiment de punts. Però en l’afegit va arribar la falta de Carlos que va permetre a Arnau penjar una pilota a l’àrea per habilitar Doncel, que va connectar un providencial xut amb l’esquerra guanyador.
