Tres dècades de ‘Pedra de tartera’

Maria Barbal (Tremp, 1949) va nàixer un 17 de setembre però, en certa manera, podria dir-se que avui és el seu segon aniversari. Concretament que celebra 30 anys. Els mateixos que fa que és «oficialment» escriptora. I és que aquest 15 de febrer, segons va confirmar Edicions 62, es commemoren tres dècades de la publicació de la primera edició de Pedra de tartera, la novel·la amb la qual va debutar i que la va donar a conèixer literàriament el 1985. Una estrena en què no va passar desapercebuda, ja que va guanyar els premis Joaquim Ruyra i Joan Crexells. De fet, va ser la crítica i els lectors els que la van convertir en escriptora, ja que ella, segons ha afirmat en nombroses ocasions, «no tenia vocació ni percepció de ser escriptora, tenia necessitat d’escriure una història». Quan set anys més tard, el 1992, va guanyar el Premi Nacional de Literatura i el Premi de la Crítica Serra d’Or amb la seua tercera novel·la, Càmfora, no hi va haver marxa enrere: era una escriptora. Així la definien, malgrat que segons explica ella mateixa li va costar assimilar-ho. Tanmateix, el cert és que des de Pedra de tartera s’ha convertit indubtablement en un dels valors més sòlids de la literatura catalana. Com va fer Jesús Moncada amb Mequinensa, ella va elevar a universal el món local del Pallars.

Pedra de tartera està ambientada al Pallars a començaments dels anys 60 del segle passat. Narra en primera persona la vida d’una dona, Conxa, que ja gran i lluny del Pallars que la va veure nàixer refà la seua trajectòria vital, centrant-se sobretot en tres estadis vitals de la protagonista. En definitiva és també la metàfora de tres situacions de desarrelament en diferents etapes: primer, l’abandonament del nucli familiar per anar a viure a casa dels oncles, la segona la pèrdua del marit a la Guerra Civil i finalment, l’allunyament de l’entorn geogràfic, que la porta del seu Pallars rural a la Barcelona urbana. En el rerefons de la història hi ha també la submissió de la dona en aquella època, entre altres temes, com la realitat històrica de la postguerra, l’emigració del camp a la ciutat o la recuperació de la memòria. Aquesta novel·la va iniciar una sèrie d’històries ambientades al Pallars, on Barbal va passar la seua infantesa i la seua adolescència. Destaquen el seu segon títol, Mel i metzines, Càmfora i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). Actualment Pedra de tartera compta amb més d’una seixantena d’edicions en editorials i col·leccions diferents i se n’han venut més de 200.000 exemplars. A Europa, Alemanya ha sigut un dels països en què més èxit ha tingut. A més, ha sigut objecte d’una sèrie de rutes literàries pel Pallars juntament amb la citada Mel i metzines. Les arts escèniques també s’han atansat a aquesta història. Fa cinc anys es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) de Barcelona en el que va ser una coproducció d’aquest equipament amb la plataforma lleidatana El Celler d’Espectacles. La gira posterior va recalar a diverses ciutats, entre les quals Lleida, on va poder veure’s al Teatre de la Llotja.