Fa anys que el submarinista lleidatà Josep Maria Castellví rastreja les profunditats de la costa tarragonina a la recerca de restes de vaixells enfonsats durant la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, la seua última troballa submarina és molt més antiga, d’uns dos mil anys. El febrer passat va topar amb un cep de plom, la part superior d’una àncora d’època romana, datada aproximadament entre els segles II aC i II dC. I com succeeix moltes vegades va ser fruit d’una autèntica casualitat. Al costat d’un grup de submarinistes de la Societat Catalana de Recerca Subaquàtica, es trobava fent pràctiques davant la costa de Torredembarra, a unes dos milles mar endins (uns 3,7 quilòmetres).
«Estava provant unes lents de la càmera de vídeo en una immersió de rutina i, just abans de remuntar a la superfície, em vaig fixar en una forma rectilínia mig enterrada a la sorra», va recordar Castellví. El submarinista lleidatà va comentar que «un angle recte ja t’indica que allà hi ha una cosa que no és natural, sinó artificial, de forma que m’hi vaig atansar i vaig trobar el cep. Fixa’t quina casualitat, que l’àncora del nostre vaixell era tot just a dos metres de distància».
Castellví va documentar fotogràficament la troballa i la va enterrar per protegir-la d’algun possible espoli a l’espera dels permisos oficials per a l’extracció. Finalment, el passat 24 d’abril va tornar a submergir-se en el mateix punt, a 20 metres de profunditat, per extreure aquesta peça de prop d’un metre de longitud, que s’ha traslladat al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, a Girona. «Pel tipus d’àncora, pensem que podria haver pertangut a un vaixell mercant de fa dos mil anys, perquè en aquella època els vaixells de pesca eren molt més petits i no solien comptar amb aquest tipus d’ancoratge, sinó que utilitzaven simplement pedres lligades a cordes». Castellví, amb molts anys d’experiència en activitats subaquàtiques i immersions i aventures en mars de tot el món, no va poder evitar la sorpresa, felicitat i emoció al descobrir un material tan antic. «Sobretot al trobar encara alguna cosa, perquè al mar hi ha un autèntic pirateig de restes arqueològiques», va afegir el submarinista.
Ara, al Centre d’Arqueologia Subaquàtica, la peça s’estudiarà i es documentarà i els historiadors podran comparar-la amb altres de trobades d’aquestes característiques.
