Un centre comercial a Lleida retindria a la ciutat fins a 92 milions, segons un estudi

Un estudi de mercat de la consultora immobiliària JLL, especialitzada en el sector comercial, xifra en un màxim de 92,8 milions la despesa dels consumidors de Lleida i altres poblacions properes que es quedaria a la ciutat amb la posada en marxa d’un centre comercial. L’informe constata que podrien recuperar-se 4,5 milions que ciutadans de Lleida gasten ara en altres localitats i atreure 48,3 milions més de residents d’altres municipis que actualment no compren a Lleida.

A més, existeix un potencial de 40 milions més, la recuperació dels quals dependria de l’oferta que oferís aquesta gran superfície.

La xifra queda lluny dels 496,5 milions de fuga de despesa que estimava l’estudi encarregat per la Paeria i que va ser presentada el mes d’abril passat. No obstant, els informes no són comparables, ja que l’àrea d’influència que prenen com a referència és diferent (de 334.561 habitants a 40 minuts de distància en el cas del de JLL; i de 457.000 persones a 50 minuts en el de la Paeria). A més, el d’aquesta consultora només analitza l’impacte d’un centre comercial, com el de Carrefour, no la fuga de despesa total, i no valora l’impacte que podrien tenir altres formats com el parc de mitjanes superfícies de Torre Salses.

L’estudi, elaborat a partir de 601 enquestes a Lleida i la seua àrea d’influència, constata que un 79,9% de la població resident en aquesta zona acudiria a comprar (un 50,4% responen que segur que sí i un 29,5% que probablement), mentre que un altre 12,6% no ho descarta. A més, estima que un centre comercial crearia 1.350 llocs de treball fixos directes i indirectes i uns altres 1.340 temporals durant la seua construcció.

El que més es compra en altres municipis són els productes de lleure (cines, pistes de bitlles, jocs recreatius), equipament de la llar i els de compra ocasional (com joguets, llibres o videojocs), mentre que el comerç de Lleida és més fort en moda i complements, gràcies a l’atracció de l’Eix.

L’enquesta pregunta per les barreres que fan que els clients potencials no vinguin a comprar a la ciutat. Més enllà de la llunyania, els factors que més destaquen els enquestats són la poca gamma de productes, les poques promocions i ofertes i perquè a la ciutat no hi ha les seues “botigues preferides”. La varietat d’establiments és el principal motiu per venir.

Aquesta consultora elabora també un estudi sobre densitat comercial, que situa la província de Lleida com una “oportunitat” per als operadors del sector, ja que és a la cua d’Espanya en metres quadrats en format de grans superfícies.

Avui comença la jornada de debat de les patronals i demà hi ha ple

La construcció de grans superfícies comercials a Lleida, amb els projectes de Vallrufea, Carrefour i Torre Salses a sobre de la taula, està de plena actualitat i avui mateix està previst l’inici de les jornades El comerç a Lleida. Una mirada al futur, organitzades per la Cambra, la Fecom, Pimec i Hostaleria.

Comptaran amb representants de ciutats com Reus, Saragossa, la Corunya i Perpinyà que explicaran les experiències que han viscut aquestes ciutats amb la implantació de grans superfícies.

Les jornades seguiran demà dimarts, en què coincidiran amb la celebració a la Paeria d’un ple extraordinari de debat sobre el model comercial de la ciutat. La sessió, sol·licitada per quatre grups de l’oposició (CiU, ERC, Crida i Comú) comptarà també amb la participació d’entitats, entre aquestes les quatre patronals que organitzen les jornades i diverses associacions de comerciants.