Actualitat

Un observatori estudiarà els efectes de les malles antipedra a la fruita

SEGREcom
28-06-2014
  • Un observatori estudiarà els efectes de les malles antipedra a la fruita

El conseller d'Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, va presentar ahir a Lleida el projecte ProFruit, que es basa en la creació d'un observatori "científic" sobre l'ús de les xarxes antipedra en explotacions de fruita dolça, l'objectiu del qual és fomentar l'ús d'aquestes estructures i estudiar quin efecte tenen aquestes en la qualitat de la fruita que protegeixen de les tempestes de pedra. El projecte, impulsat per la direcció general d'Agricultura i Ramaderia i l'IRTA, establirà parcel·les demostratives a escala comercial de les tecnologies actualment disponibles al mercat i s'instal·larà a les estacions experimentals de l'IRTA de Mollerussa i Mas Badia (Girona). A més, compta amb el suport de diverses empreses especialitzades en aquest tipus d'instal·lacions.

En aquests emplaçaments, segons va explicar el director de Fruitcentre, Simó Alegre, s'avaluaran els diferents sistemes de protecció, les seues estructures, els efectes sobre la qualitat de la fruita segons el tipus de malla antipedra i el seu color, i com creixen els arbres en explotacions dotades de xarxes protectores, a més d'estudiar tècniques que minimitzin els efectes de replantació. L'objectiu d'aquestes avaluacions serà comprovar la durabilitat de les xarxes, l'eficàcia, el cost i la incidència en la producció i la qualitat de la fruita.

Amb tot, segons van destacar Pelegrí i Alegre, l'objectiu més important de ProFruit és "promoure i transferir" al sector agrícola tota la informació que es recopili a l'observatori, per a la qual cosa se celebraran jornades informatives, es crearà material divulgatiu i s'organitzaran visites i activitats formatives a les explotacions on serà ubicat l'observatori.

El conseller va destacar que les malles antipedra són l'instrument "més eficaç" contra la pedra, que en els últims anys sempre han tingut afectacions de més de 1.500 hectàrees a Lleida com a mínim (destacant les afectacions del 1999 i del 2012, quan es van superar les 10.000 hectàrees) i va remarcar que aquestes instal·lacions no només protegeixen l'agricultor, sinó que asseguren l'activitat de temporers i centrals fructícoles, i per tant, garanteixen les exportacions. A més, segons Pelegrí, la utilització de les malles no genera tant "debat social" com el iodur de plata, que segons va opinar, és un mètode amb una eficàcia molt baixa. El debat sobre l'ús d'aquest compost químic per combatre la pedra va ser reprès l'estiu del 2013 per la Diputació de Lleida, presidida per Joan Reñé. El conseller, no obstant, no va oferir noves línies d'ajuts per instal·lar aquestes xarxes, que tenen un cost mitjà de 15.000 € per hectàrea, però va recordar que el Govern sí que manté la línia d'avals per a finançament d'inversions, dotat amb 12,5 milions d'€, mentre altres autonomies l'han suprimit.

Comparteix

Altres notícies del dia