Actualitat

Un veí de l'estanc, possible guanyador del premi més gran que recau a Lleida

SEGREcom
18-12-2014
  • Un veí de l'estanc, possible guanyador del premi més gran que recau a Lleida

El lleidatà a qui dimarts a la nit li van tocar 39,5 milions d'euros (uns 6.500 milions de pessetes) en el sorteig de l'Euromilions va ser ahir la persona més buscada a la ciutat de Lleida. Una recerca que va tenir com a epicentre l'Estanc 37, situat al carrer Segrià, on aquest multimilionari anònim va segellar l'únic bitllet guanyador de primera categoria -cinc encerts més dos estrelles- registrat en el sorteig celebrat dimarts (vegeu SEGRE d'ahir).

L'afavorit (amb la combinació 13, 7, 3, 25, 12 més les estrelles 5 i 8) s'embossarà 39.580.687 euros. Si bé se'n desconeix la identitat, Ester Millet, propietària de l'estanc, creu que "es tracta d'alguna persona del barri. La majoria dels nostres clients són de mitjana edat".

Tampoc no hi van faltar els rumors que corrien com la pólvora. En un bar es comentava que es tractaria d'un jove funcionari de presons. D'altres asseguraven que l'afortunada era una dona gran. L'únic que tenia clar la propietària de l'estanc és que el premiat havia triat ell mateix combinació i que l'aposta havia sigut de quatre euros (per al sorteig de dimarts i el de demà). També es van deixar veure alguns empleats de banca a la recerca de l'afortunat.

Els 39,5 milions sí que representen el premi individual més gran que s'ha donat a les comarques de Lleida. Tanmateix, cal recordar que el 20 per cent del premi, 7,9 milions, se'l queda l'Estat en concepte d'impostos i que, posteriorment, també haurà de tributar per l'increment de patrimoni que li generarà. És a dir, que ara només s'embossarà 31,6 milions d'euros (5.245 milions de pessetes).

Un dels majors interrogants que sorgeixen davant d'un premi com aquest és com gestionar tants diners. Ramon Morell, economista i professor de la UdL, explica que "a part de disfrutar-ho, cal acudir a una societat de gestió de patrimoni i d'inversió per estar ben assessorat. Crec que el més indicat és optar per una via conservadora. És a dir, tenir una part dels diners en líquid i una altra en inversions, sense arriscar més del 20%". Sobre la possibilitat de dipositar-los en un paradís fiscal, va apuntar que "això mai. Sí que poden portar-se a altres països com França". Amb referència al risc d'arruïnar-se si no s'actua adequadament, va dir que "és molt difícil, s'hauria arriscat en excés".

Comparteix

Altres notícies del dia