Actualitat

Una central centenària

SEGREcom
26-08-2014
  • Una central centenària

El canal i l'emblemàtica central hidroelèctrica de Seròs compleixen aquest any 2014 un segle de la seua entrada en servei i de l'inici de l'aprofitament de l'aigua del riu Segre al seu pas per aquesta localitat del Segrià. Va ser la primera infraestructura d'aquest tipus a Catalunya i continua sent una de les més importants del país, produint una mitjana de 138.180 MWh anuals, segons xifres d'Endesa, l'actual propietària.

Les obres de construcció tant de la central com del canal de Seròs van començar el 20 de novembre del 1912 per encàrrec de l'antiga Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda popularment com la Canadenca, i, en menys de dos anys, ja van entrar en funcionament, de forma escalonada, els quatre grups hidroelèctrics que formen l'equipament. Fins a 20.000 operaris van participar en les obres i, malgrat les condicions tècniques i laborals de l'època, van acabar en un temps pràcticament rècord. L'objectiu era fer arribar electricitat a les zones de més demanda situades en una Barcelona cada vegada més industrialitzada. Per a això, es va construir un dels parcs elèctrics més importants de l'època, que elevava la tensió fins als 110.000 volts, la màxima utilitzada a l'Europa del moment.

Els orígens de la central de Seròs, tanmateix, es remunten al 1904 amb la concessió sol·licitada a l'Estat per les societats Palacios i García de Saragossa i a Mayer i Pla de Reus, propietàries del molí de Lladellà de Seròs. Quatre anys més tard, es van fusionar donant lloc a Saltos del Segre SA, que va ser absorbit per la Canadenca l'any de la seua fundació, el 1911.

Amb l'entrada en servei de la central, el sistema productiu de la companyia elèctrica nord-americana instaurada a Catalunya va créixer un 7,6% anual entre el 1914 i el 1924, passant de 140.000 MWh per any a 300.000 MWh, segons dades d'Endesa. Una xifra que significava el 30% de tota l'electricitat produïda al territori espanyol en conjunt.

Durant aquests cent anys, les instal·lacions no han quedat al marge d'alguns dels episodis claus en la Catalunya del segle XX. És el cas del canal, que va ser utilitzat com a trinxera durant la Guerra Civil, ja que la seua profunditat va ser aprofitada perquè les columnes de soldats poguessin avançar a resguard del foc enemic. Uns anys més tard, el 1950, la central va quedar afectada per un incendi que va afectar greument l'edifici i la maquinària. Ja a finals del segle passat, el 1982, el canal es va veure desbordat per una forta riuada en la qual el cabal del Segre va registrar un desaigüe de 3.100 metres cúbics per segon.

La infraestructura

La central de Seròs està alimentada per un canal llarg de conducció de 27,4 quilòmetres que va de Lleida a Aitona i que es pot dividir en tres trams. La presa d'aigua està ubicada a la vora del riu Segre, aproximadament a un quilòmetre al nord de Lleida ciutat i desemboca al pantà artificial d'Utxesa. El dic té una llargada de 387 metres i una alçada de 6, amb sis comportes que regulen l'entrada d'aigua al canal i que en cas de produir-se una riuada com la dels vuitanta podria passar per sobre.

FUNCIONS

A més de produir electricitat, el canal és també una reserva d'aigua de boca i de reg

Comparteix

Altres notícies del dia