El Museu de Lleida ha rebut en dipòsit més de 1.600 objectes ceràmics, la majoria plats (entre les parts fragmentades i les senceres), procedents de diverses excavacions realitzades entre els anys 1969 i 1972 i 1998 i 1999 a l’església de Sant Nicolau de Bellpuig. Es tracta d’una col·lecció “única i la més gran d’aquestes característiques trobada fins ara a Catalunya”, va explicar el director del Museu, Josep Giralt.
A partir d’ara, l’equipament lleidatà les analitzarà, catalogarà i, tal com va avançar Giralt, també estudiaran la possibilitat de publicar un catàleg i organitzar una exposició amb caràcter nacional en un termini d’uns dos o tres anys. Les peces van ser presentades ahir al Museu de Lleida en un acte al qual, a banda de Giralt, van assistir, entre d’altres, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, i l’alcalde de Bellpuig, Xavier Bonjoch, que té clar que al finalitzar tots els estudis “la col·lecció hauria de tornar al lloc original, encara que és una cosa que haurem de consensuar”.
En el transcurs d’unes obres a l’església de Sant Nicolau entre el 1969 i el 1972, es va trobar una sitja amb un conjunt de centenars de plats d’entre els segles XVI i XIX, que primer van ser traslladats al Museu Diocesà de Solsona i, després, retornats a Bellpuig, encara que alguns es van quedar a Solsona. Eren propietat de la parròquia i del bisbat de Solsona. Entre el desembre del 1998 i el gener del 1999, l’IEI va organitzar una segona fase d’excavacions. Llavors ja s’havia aprovat la llei de Patrimoni Cultural Català, que dictamina que Cultura decideix on es col·loquen els materials de les excavacions: un centenar es van dipositar al Museu de Lleida. La sorpresa ha sigut que no es tracta de 800 peces, sinó d’unes 1.600, entre les fragmentades i les senceres. Es conservaven al convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Procedeixen de Barcelona, Banyoles, Reus, la Segarra i, fins i tot, de Cartagena i la Cartoixa de Sevilla, entre altres indrets, i plasmen els estils decoratius més coneguts de les seues èpoques.
Plats per donar l’extremunció
Tot sembla indicar que la majoria d’aquests plats s’utilitzaven per donar l’extremunció als malalts. “Les famílies portaven al capellà un dels seus millors plats per posar l’oli sagrat amb el qual s’untava la persona que estava agonitzant i, després, perquè no fos utilitzat per a res més, el trencava, el portava a l’església i el tirava a la sitja”, va explicar el bisbe de Solsona, Xavier Novell, que va afegir que “gràcies a una pràctica sacramental” s’ha conservat un patrimoni “únic”.
