Magnífica, extraordinària, colossal… La victòria aconseguida ahir per l’ICG Llista mereix qualsevol adjectiu elogiós per a l’equip d’Albert Folguera. Per com es va produir i pel que representa. El Llista va superar l’Igualada per 6-4 després de remuntar dos vegades un marcador advers, de manera que encadena la seua tercera victòria -ha guanyat els tres partits de la segona volta disputats- i obre un buit de quatre punts respecte a la zona de descens. Un matalàs molt petit, però suficient per continuar alimentant la moral d’un equip que, al final de la primera volta, veia molt llunyana la llum del túnel del qual està sortint.
L’Igualada, sisè, arribava a Lleida en un gran moment i ho va demostrar aconseguint el control de la bola des dels primers minuts i Baliu obligant a lluir-se Lluís Tomàs als 40 segons. Però els lleidatans, molt seriosos en defensa, van aconseguir obrir el marcador amb una gran rematada de Marc Soler (3′). Una altra gran parada de Lluís Tomàs en una nova acció de Baliu va precedir un clar penal que, en el minut 8, va fallar Andreu Tomàs. Sens dubte, les accions d’estratègia suposen una gran llosa.
Després de perdonar el 2-0, qui no va fallar va ser l’omnipresent Antoni Baliu, que va empatar en el minut 14. L’Igualada va topar, a més, amb la sort, ja que gràcies a dos afortunats rebots, es va posar al davant (1-3), gràcies als gols de Sergi Pla i Joan Muntané. Amb aquest resultat es va arribar al descans.
En la represa, el Llista va sortir a totes. Va posar una marxa més i va aconseguir el control de la bola. El premi a la seua ambició va arribar molt aviat. Lluís Rodero va obtenir el 2-3 en el minut 28 i, dos més tard, va tornar a batre Deitg, per posar el 3-3 en el marcador. L’Igualada va reaccionar, però va tornar a topar amb Lluís Tomàs, que va aturar un llançament de falta directa a Sergi Pla. Però el porter lleidatà no va poder evitar el gol d’Oriol Vives, que va posar el 3-4 a falta de 7 minuts.
Va sortir llavors tota la ràbia que acumula l’equip que, sens dubte, no mereixia aquest resultat, com no mereix veure’s en una posició tan compromesa en la classificació. Rodero, a més, va fallar una falta directa al 44.
Però Moisés Escudero, que s’ha mostrat un reforç de luxe, va aconseguir el 4-4 quan només faltaven dos minuts. El punt tenia gust de glòria, però el públic que omplia el pavelló es va quedar congelat amb una falta directa acumulativa en contra. Faltaven 42 segons i Baliu la va llançar al pal. I, a falta de 32 segons, Rodero va marcar el 5-4. L’Igualada va retirar el porter per jugar amb cinc homes de pista i buscar l’empat, però Escudero va robar una bola d’or i va sentenciar a porta buida amb el 6-4 entre el deliri del públic.
