Una vintena d’entitats polítiques, culturals i sindicals s’han adherit al manifest Per una Lleida lliure de franquisme, que insta la Paeria a rebatejar vuit carrers que porten noms que consideren que estan vinculats a la dictadura i al cop d’Estat del 1936 i que va ser presentat ahir per Rosa Peñafiel, néta de l’històric sindicalista i membre del PSUC Antonio Cantano. El consistori va proposar dedicar a Cantano un carrer l’any passat i els seus familiars s’hi van oposar mentre quedin «restes franquistes a la ciutat en un exercici de dignitat i coherència», segons va reiterar ahir Peñafiel durant la intervenció.
La historiadora de la Universitat de Lleida Antonieta Jarne va remarcar la falta de voluntat política del govern de la Paeria al deixar en mans d’una comissió d’experts la presa de decisions sobre el nomenclàtor dels carrers. Les vies de la discòrdia són Alcalde Recasens, Alcalde Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Casimirio Sangenís Bertran, Miquel Montaña, Germans Recasens i Lluís Besa. Els impulsors del manifest –al qual ja s’han adherit entitats com l’ANC, Dones de Lleida, Òmnium, Amical de Mauthausen o Expresos Polítics del Franquisme, formacions com ERC, CUP, Comú, ICV i Podem, sindicats com CGT i CSC i polítics com Llach, Rufián i Anna Gabriel– confien a sumar més adeptes (de moment n’hi ha 120) que propiciïn la retirada d’aquests noms de la llista de carrers de la capital. Per fer-ho, han habilitat un web (lleidamemoriajusticia.org) i també portaran a terme una acció al carrer. Per la seua banda, la tinenta d’alcalde Montserrat Parra va replicar que el consistori «ja va fer els deures en aquesta matèria durant la transició, al retirar noms de carrers i altres símbols franquistes de la ciutat», i va insistir que «el debat està superat a Lleida». El PSC va proposar consultar els veïns, però l’alcalde, Àngel Ros, que decidirà sobre aquesta qüestió, encara no s’ha pronunciat en aquest sentit.
