6 MEUR per als municipis en risc de despoblament del Pirineu

ACN
Publicat: 
26-01-2022
Actualitzat: 26-01-2022 9:04
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • 6 MEUR per als municipis en risc de despoblament del Pirineu
  • 6 MEUR per als municipis en risc de despoblament del Pirineu
  • 6 MEUR per als municipis en risc de despoblament del Pirineu

El sistema de discriminació positiva en els ajuts a municipis de muntanya i amb risc de despoblament que va presentar la Diputació de Lleida el febrer del 2020 ha dotat ja a aquestes comarques amb un total de 6 milions d'euros, xifra que suposa un 20% del total del pressupost que l'ens provincial destina a ajuts. El president de la Diputació, Joan Talarn, ha donat a conèixer aquesta xifra des de Burg, al Pallars Sobirà, un dels municipis més petits de la demarcació que s'ha beneficiat d'aquests ajuts. L'alcalde del municipi, Àngel Bringué, ha demanat a Talarn ajuts pel manteniment de la carretera. El president ha dit que estudiaran incorporar-la al Pla Zonal i que administracions superiors n'assumeixin la gestió.

Un dels criteris de discriminació positiva és en favor dels municipis que poden patir els efectes negatius d'un entorn de muntanya, amb serveis a molts quilòmetres de distància o amb comunicacions deficients. Altres criteris de discriminació positiva són en favor d'aquells municipis que es troben en risc de despoblament o amb un elevat índex d'envelliment de la seva població, segons marquen els indicadors d'evolució demogràfica de les dues dècades anteriors.

Aquests criteris s'han aplicat de forma transversal en totes les convocatòries d'ajuts, suposant un increment percentual de l'ajut de la Diputació que rebria un ajuntament en cas de no pertànyer en aquestes categories. Aquests ajuts han suposat un 20% del total de totes les convocatòries que s'han presentat.

Pla Zonal

Àngel Bringué ha demanat al president de la Diputació de Lleida ajuts per la carretera del municipi i un canvi de titularitat. Ara és municipal i demana que se'n faci càrrec una administració superior, Diputació o Generalitat, pel cost que suposa de manteniment.

Talarn ha comentat que s'haurà d'incorporar al Pla Zonal de la Diputació i estudiar quina administració n'assumeix la gestió. Es tracta d'una carretera d'uns 5 quilòmetres molt estreta i sinuosa on la caiguda de roques a la calçada és habitual.

Comparteix

També t'interessarà