L’excàrrec del Partit Popular per Lleida Josep Maria Fabregat es va asseure ahir al banc acusat de defraudar 875.009 euros a Hisenda durant els exercicis 2001 i 2002, quan era diputat al Parlament de Catalunya, a través de l’empresa familiar, una farratgera amb seu a Torregrossa. La Fiscalia considera que l’empresa de l’excàrrec del PP i de la seua germana (Francisco Fabregat S.A.) va comprar factures fictícies que no corresponien a cap activitat. Aquesta pràctica els va permetre suposadament reduir la base imposable de l’impost de societat i d’aquesta forma pagar menys a Hisenda (de forma fraudulenta).
El Ministeri Públic i l’Advocat d’Estat els acusen de quatre delictes contra la Hisenda Pública (dos per elusió del pagament de l’impost de societats i dos en relació amb l’IVA durant els exercicis del 2001 i el 2002). Per això, sol·licita una pena de vuit anys de presó per als dos germans. Al seu torn, per a uns altres cinc acusats, que haurien emès factures falses, la Fiscalia sol·licita dos anys de presó i l’Advocacia de l’Estat, quatre anys.
Les acusacions consideren que l’exdiputat Fabregat i la seua germana van imputar com a despeses factures falses d’un total de quinze empreses durant els anys 2001 i 2002. I segons els inspectors d’Hisenda, aquestes firmes no tenien mitjans per efectuar les activitats que figuraven a les factures. Una de les empreses era una firma de transports que segons l’Agència Tributària no disposava de camions. «Trànsit em va dir que cap de les societats tenia camions en regla», va afirmar una de les tècniques de l’Agència Tributària.
Un altre dels inspectors va assegurar en el judici que una de les firmes que van emetre factures (suposadament falses) tenia la seu social en una petita població d’Osca però no tenia personal, ni ningú donat d’alta a la Seguretat Social i «ningú al poble no sabia res de l’empresa». A més, els tècnics de l’Agència Tributària van declarar que alguns dels administradors de les empreses «eren testaferros de Francisco Fabregat S.A.». Tanmateix, un d’aquests «presumptes testaferros» va assegurar en el judici que les factures eren reals.
