⏯️ Afectats per covid persistent lamenten una atenció "molt desigual"

ACN
28-08-2021
  • ⏯️ Afectats per covid persistent lamenten una atenció "molt desigual"

El col·lectiu de persones afectades per la covid-19 persistent considera que Salut no ha fet "prou difusió" de la guia presentada el març per atendre els pacients en qui els símptomes de la malaltia no desapareixen. Una de les portaveus del col·lectiu, Sílvia Soler, lamenta a l'ACN una "atenció molt desigual" al territori: "S'ha de poder atendre un pacient amb covid persistent des de les Terres de l'Ebre fins al Pallars, l'Empordà o el Bages. I això no està passant". El col·lectiu, que rep un repunt de persones que s'hi posen en contacte en cada onada, demana empatia: "Ningú vol estar 16 mesos malalt". També reclama a les administracions que no els "abandonin" en les baixes, i menys ara, quan alguns d'ells farà 18 mesos que estan malalts. 

En una entrevista a l'ACN, Soler assenyala que encara hi ha persones que se senten "desateses" quan, una vegada passada la infecció aguda, acudeixen als centres sanitaris amb símptomes persistents de la covid-19, com febre, fatiga, mal de cap, dolors articulars o musculars, pèrdua de l'olfacte i del gust o desajustos en el cicle menstrual, entre altres. Tenir símptomes tan llargs també està repercutint en la salut emocional de moltes de les persones afectades.  

Es calcula que la covid-19 persistent afecta entre un 10% i un 20% de les persones contagiades, més dones que homes i amb una mitjana d'edat al voltant dels 40 anys. Soler situa en uns vuit mesos la mitjana de duració d'aquests símptomes, si bé alguns d'ells els pateixen des de l'inici de la pandèmia, la primavera del 2020. Fa un any i mig.  

Després de cada onada, el col·lectiu rep un repunt de persones que s'hi posen en contacte per demanar-los ajuda, sobretot per preguntar on els poden atendre i assessorament en les baixes i altres aspectes, com el logístic. Així va passar en la cinquena onada, encruelida el juliol, si bé en el cas de les persones joves, moltes vegades s'hi posen en contacte les famílies. "Els joves no acaben de fer-se a la idea del que representa patir una covid persistent", diu. 

El Departament de Salut va presentar el març passat una guia clínica per atendre aquests pacients, un full de ruta molt lluitat pel col·lectiu i que va significar un "pas de gegant", però que no havia de ser un "final" de feina, sinó un "començament", sospesa la portaveu. Ara bé, l'atenció no és homogènia al territori, diu. "No és que la guia hagi quedat en un calaix, però no se n'ha fet prou difusió als CAP, hospitals, entre els metges o col·legis professionals", apunta. 

També per garantir una atenció als pacients amb covid-19 persistent arreu de Catalunya, Soler demana replicar el model de la unitat de l'Hospital Germans Trias i Pujol en altres llocs del territori, per exemple en altres hospitals de referència. Actualment només hi ha aquesta unitat especialitzada de Can Ruti, creada per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, i les persones afectades s'hi han de desplaçar per a les visites i sessions de rehabilitació, per exemple. 

El col·lectiu reclama a les administracions que no els "abandonin" en l'atenció ni en les baixes i els demana acompanyament, també als metges i a la societat en general. "Ens afecta una nova malaltia que ells no coneixen però que nosaltres patim. Nos saben com abrodar-la, ho entenem, però demanem empatia. No volem ni incapacitats ni baixes llargues, sinó curar-nos. Ens vam crear per trobar solucions a la covid persistent", afirma. 

Sobre les baixes, Soler indica que aviat farà 18 mesos que algunes persones van emmalaltir de la covid-19 i que encara no es troben bé. Aquest és el període màxim que, en general, pot durar una baixa i temen que es donin algunes altes en les properes setmanes a persones que encara tenen símptomes. "Vam estar abandonades i seguirem abandonades ara. Molta gent no pot tornar a la feina encara i potser s'hauran d'adaptar llocs de treball", expressa. "Pel fet de ser fona, pensen que tens un component emocional que no t'ajuda a curar-te". 

La portaveu del col·lectiu denuncia l'estigma que han patit les persones amb covid-19 persistent i també el biaix de gènere que carrega la malaltia. "A cap home del col·lectiu li han dit que està ansiós o depressiu. En canvi, les dones, pel fet de ser-ho, han d'estar depressives o la menstruació els canvia el caràcter. Aquest biaix, ja en altres malalties, el pateix la covid persistent per part del sistema sanitari, dels familiars i coneguts, de la premsa, de tothom. Pel fet de ser fona, pensen que tens un component emocional que no t'ajuda a curar-te". 

Ara bé, Sílvia Soler reivindica el paper i la valentia de les dones per visibilitzar la malaltia i buscar-hi solucions: "Si una cosa tenim les dones és la capacitat de superar-ho gaire bé tot. Sort d'aquest grup de dones que vam fer el col·lectiu; sort del grup de dones metgesses que ens ajuden; sort de moltes dones gràcies a les quals la covid persistent és coneguda i reconeguda al món". 

Una covid llarga, una reinfecció i molta capacitat d'adaptació

Soler va patir la covid el març del 2020, amb molts símptomes, com disfonia, febre durant 30 dies, conjuntivitis, descomposició, mals de cap i dolors musculars. A partir del juny de l'any passat, va començar a millorar, però el setembre va patir dolors articulars, migranyes i acúfens, entre altres. El febrer d'aquest any, es va tornar a contagiar, una infecció confirmada aquesta vegada amb prova, a diferència de la primera onada, quan moltes persones no van ser diagnosticades. Tot i que aquella vegada la malaltia va ser més lleu, encara pateix símptomes de la covid, sobretot neurològics, articulars i inflamació intestinal. 

Sílvia Soler intenta cada dia recuperar la seva vida, la d'abans de la covid, però també es prepara pel que pugui venir: "M'adapto molt a les noves situacions. Si he d'aprendre a viure d'una altra manera, ho faré. Crec que és una de les coses que hauríem d'aprendre, a adaptar-nos a la vida que ens ha deixat la covid. Intentar ser feliços, compartir els moments que tinguem bons i seguir llegint, rient, estimant i fent totes aquelles coses que ens agraden".

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

S'hauria d'ampliar l'edat mínima per consumir alcohol?