Afrucat alerta del risc que suposaria l'abandonament dels camps de fruiters si no es dona una resposta als productors

L'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat) ha insistit aquest dilluns en la necessitat de donar una resposta a aquells productors de fruita que volen cessar en l'activitat o que volen canviar de cultiu per tal que no abandonin els camps, davant "l'estat d'emergència" que viu el sector de la fruita de pinyol arran de la crisi de preus dels darrers anys. Així ho ha traslladat l'entitat en la reunió que ha organitzat a Lleida amb representants de diferents formacions polítiques. El president del Comitè de fruita de pinyol d'Afrucat, Sisco Palau, ha advertit que "deixar els camps abandonats pot provocar un risc sanitari per a les plantacions veïnes que continuen en producció, afectant a la gestió que fan de les plagues i a la sostenibilitat dels camps".

Palau ha afirmat que ajudar econòmicament a l'arrencada de plantacions no viables o de pagesos propers a la jubilació que no tenen continuïtat en la seva empresa, pot aturar la "mort silenciosa" que està vivint el sector i ajudar als joves que volen continuar fent de pagesos.

Els representants polítics s'han mostrat interessats per la situació límit de la fructicultura catalana i s'han mostrat unànimes a l'hora de destacar la importància del sector i la seva rellevància, tant pel que fa a la seva vessant social, de vertebració del territori i mediambiental.

El director general d'Afrucat, Manel Simon, ha estat l'encarregat de fer una presentació de les xifres del sector i de les seves demandes a una audiència composta pels representats dels diferents grups polítics a la Paeria, a la Diputació de Lleida, al Congrés i al Senat. La reunió també ha comptat amb el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín

Simon ha destacat la "potència" del sector productor espanyol i català en fruita de pinyol que, ens els darrers vint anys, "ha anat consolidant mercats, sobretot europeus, i que en aquest moment és el principal exportador europeu i el primer proveïdor de països" com ara Alemanya, França, Regne Unit i, fins i tot, Itàlia.

Algunes de les mesures proposades per Afrucat per fer front a la crisi de la fruita de pinyol són la sol·licitud d'un Pla d'arrancada per a 10.000 hectàrees a tot el territori espanyol distribuïdes entre Catalunya, Aragó, Múrcia i Extremadura; la resolució de la falta de liquiditat del sector mitjançant l'aplicació de reduccions de la pressió fiscal dels fructicultors i els acords amb entitats bancàries per aconseguir avals i crèdits avantatjosos, i portar a terme inversions per disminuir els costos de producció i de central amb la implementació de les innovacions existents.

L'organització també planteja concentracions empresarials a través de la unitat productiva de diferents empreses; la promoció del consum a través d'accions promogudes pel propi sector a partir de l'aplicació de les extensions de norma i de la mà de l'administració amb el Pla de Consum de Fruita a l'Escola; l'obertura de nous mercats per a la fruita estatal a través de potenciar la tasca del Ministeri d'Agricultura, i la incentivació dels consorcis d'exportació per als casos en què la unió productiva no és possible.

La campanya de fruita de pinyol del 2019 ha estat marcada per la plena producció europea de préssec i nectarina, amb un increment de previsions del 10% que va anar creixent a mesura que avançava la collita, segons Afrucat. "Els calibres van ser justos i es va produir una saturació de mercats", causada per l'elevada quantitat de fruita de pinyol en els mercats tradicionals europeus condicionada pel manteniment del veto rus. A aquesta situació, cal sumar-hi l'increment dels costos liderat per la pujada del 15% del cost salarial afectada per l'augment del Salari Mínim Interprofessional aprovat pel govern espanyol.