L’últim ple de l’ajuntament de la població de l’Urgell va acordar adherir-se al manifest impulsat per la Plataforma Canal Viu on es demana que «per poder avançar cap a una veritable ambientalització del territori, caldria donar als arbres una protecció real, a l’alçada de la importància que tenen tant a nivell ambiental, com paisatgístic, com de salut cap a les persones».
Fins ara, s’han adherit 19 ajuntaments de les cinc comarques que rega el Canal d’Urgell: Castellserà, Linyola, el Palau d’Anglesola, Puigverd de Lleida, Penelles, Vilanova de Bellpuig, Vallfogona de Balaguer, Barbens, Tornabous, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana, Bellvís, Golmés, Mollerussa, Sidamon, Bellcaire d’Urgell, Preixana, Juneda i Agramunt, a més de la Diputació de Lleida.
També, unes 180 entitats, tant del territori, com de fora, han donat suport al document demanant una protecció real dels arbres.
MANIFEST EN DEFENSA DE LES BANQUETES ARBRADES DEL CANAL D’URGELL I ENTORN
La Plataforma Canal Viu en aquests 5 anys des de la seva creació, ha pogut constatar que tant la societat en general com les institucions, ja siguin locals, comarcals o provincials, així com la mateixa Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, són plenament conscients de la importància que tenen els arbres a la Plana d’Urgell, especialment en indrets tan emblemàtics com les banquetes dels canals, les lleres dels rius, vorals de camins o també en espais degradats, que amb els arbres, es converteixen en espais d’alt valor ambiental i també d’esbarjo per la gent del territori.
En aquests anys s’han dut a terme actuacions de neteja, poda o plantació d’arbres organitzades per entitats locals amb el suport d’ajuntaments o de la mateixa Casa Canal. També la Diputació té previst reforestar a curt termini importants trams de banqueta.
Malgrat aquesta sintonia positiva general, totes aquestes actuacions estan subjectes a una permanent fragilitat. Els arbres no estan protegits d’una manera real. A vegades són herbicidats, altres talats o esporgats de manera poc respectuosa, i sovint pateixen reiterats incendis intencionats. Tot plegat fa que es malmetin en uns instants anys de treball i d’il·lusió de molta gent.
Les cremes de marges i les herbicidacions causen la pèrdua dels reductes de vegetació natural, autèntics refugis de vida i biodiversitat en un territori mancat de vegetació natural.
Per poder avançar cap a una veritable ambientalització del territori, caldria donar als arbres una protecció real, a l’alçada de la importància que tenen tant a nivell ambiental, com paisatgístic com de salut cap a les persones.
Demanem als ajuntaments i consells comarcals que d’acord amb els Decrets 47/1988 d’11 de febrer i 120/1989 de 17 d’abril, promoguin la protecció dels arbres i les arbredes dels respectius municipis o comarques, declarant-los d’interès local o comarcal, o com a monumentals si és el cas.
Plataforma Canal Viu,
