Fins que no van arribar les rentadores elèctriques, les encarregades de rentar la roba eren les dones, que ho feien a mà i habitualment als safarejos públics, que amb el temps es van convertir en el seu espai de reunió i trobada. Recordar la seua antiga funció és el que pretenia ahir l’ajuntament d’Agramunt amb el taller Vine a fer safareig. L’activitat va ser tot un èxit i va reunir prop d’un centenar de persones. La mestra sabonera Maria Àngels Prats, que va impulsar l’activitat l’any passat, va ser l’encarregada d’explicar els passos a seguir per netejar la roba a mà, així com les propietats amb què compta el sabó casolà. Prats, al seu torn, va repartir pastilles de sabó entre els assistents i aquests van fregar la roba que portaven. Seguidament la van escórrer i la van estendre. Els safarejos es van construir el 1882, dos dècades després de l’arribada del canal d’Urgell. Tenen una forma peculiar, que els fan únics, ja que formen una gran doble U i compten amb una font ornamental. Les seues grans dimensions permetien que l’un fos utilitzat per rentar la roba i l’altre, per esbandir-la. A més, al cap dels anys es va construir un petit safareig per netejar la roba dels malalts, així com el porxo. Als anys 60 es van deixar d’utilitzar.
