El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici concentra la major quantitat i qualitat de boscos madurs coneguda fins ara a Catalunya i Espanya, segons un estudi liderat pel CREAF i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
El treball ha analitzat el grau de maduresa de 20 boscos i conclou que presenten alguns dels valors més elevats del país, amb més arbres vells i de grans dimensions, una elevada presència de fusta morta i una estructura forestal més complexa.
Mentre que el conjunt dels boscos catalans presentava un índex de maduresa de 2,3 sobre 10, segons l’Informe Estat Natura 2020, en alguns dels boscos estudiats a Aigüestortes aquest indicador arriba fins a 8,7.
Els 20 rodals més madurs ocupen en conjunt 432 hectàrees i es concentren principalment a les valls de Sant Nicolau, a l’Alta Ribagorça; Espot, al Pallars Sobirà; i Colomèrs, a la Val d’Aran. La majoria són avetoses, tot i que també s’hi han identificat pinedes de pi roig i de pi negre.
Més arbres vells, fusta morta i biodiversitat
Els boscos madurs són espais que han evolucionat durant dècades o segles amb poca alteració humana. La presència d’arbres de diferents edats i dimensions, fusta morta i nombrosos microhàbitats afavoreix una elevada biodiversitat i proporciona refugi a espècies rares o amenaçades, com el gall fer.
“Els boscos madurs tenen arbres de diferents dimensions i edats, fusta morta de grans dimensions conformant una estructura arbòria molt complexa, formada per molts estrats de vegetació”, explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF.
Aquesta diversitat estructural també contribueix a retenir millor la humitat i augmenta la resiliència dels boscos davant de sequeres i altres pertorbacions, a més de convertir-los en importants reservoris de carboni.
Més carboni emmagatzemat que fa tres dècades
L’estudi inclou també el quart Inventari Ecològic i Forestal del Parc Nacional, amb 192 parcel·les analitzades tant dins del Parc com a la seva zona perifèrica de protecció.
Per primera vegada, els resultats s’han comparat amb els inventaris de 1993, 2004 i 2014. La comparativa mostra un augment notable del carboni emmagatzemat als boscos durant les darreres tres dècades.
En les avetoses, per exemple, el carboni acumulat en la biomassa dels arbres vius ha passat de 69,8 a 148,5 tones per hectàrea. En els boscos de pi roig ha augmentat de 57 a gairebé 100 tones, mentre que en els de pi negre ha passat de 47 a 65 tones per hectàrea.
“En general, també constatem que els boscos són cada vegada més madurs, amb més arbres de grans dimensions, més fusta morta i una major diversitat estructural i d’espècies”, assenyala Lluís Comas, investigador del CREAF.
Actuacions per accelerar la maduresa forestal
El projecte també proposa actuacions per afavorir els processos de maduració dels boscos, que en condicions naturals poden requerir dècades o segles.
Entre les mesures hi ha reduir selectivament la competència al voltant dels arbres de grans dimensions, obrir petites clarianes i conservar o generar fusta morta, un element clau per a fongs, líquens, insectes, ocells i petits mamífers.
Aquestes actuacions ja s’han posat a prova en un rodal de la zona perifèrica del Parc amb l’objectiu d’analitzar-ne l’evolució.
Els resultats formen part del projecte BHAVEC, impulsat pel Parc Nacional i coordinat pel CREAF i el CTFC amb finançament dels fons Next Generation.
“Aquests estudis ens han de permetre entendre millor com són i com han canviat els boscos del Parc, però sobretot ens donen eines per decidir com els hem de conservar”, destaca Lluís Florit, director del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
