Al setè va descansar

I a la setena jornada va descansar. Després d’encadenar sis partits victoriosos, l’Actel Força Lleida va tornar a assaborir la derrota quan menys s’ho esperava, a casa i davant d’un rival teòricament inferior, almenys per classificació. Però en aquesta Lliga local no hi ha rivals fàcils i ahir l’Oviedo va guanyar la partida a l’equip de Joaquín Prado, que no ha pogut igualar el rècord de triomfs seguits d’Edu Torres a l’ACB.

El Força Lleida va entrar en el partit desendollat, sense intensitat, com si les sis victòries consecutives que portava li donessin un crèdit de punts abans que la pilota es posés en joc. I quan va voler adonar-se que ahir també tocava jugar, les diferències ja eren preocupants i, com es va acabar veient, insalvables.

Un parcial de 5-21 superat l’equador del primer quart va deixar atònita una afició que ahir va tornar a estar al costat de l’equip. Però ni el seu alè va fer despertar els seus durant una primera part per oblidar, la pitjor sens dubte de la temporada.

Prado va treure un cinc inicial amb molts pesos pesants (Simeón, Kaufmanis, Múgica i Guerra) i l’única inclusió del del planter Sevillano, però abans que acabés el primer quart ja els havia rellevat a tots.

El tècnic no trobava la tecla per fer un reset en un equip totalment desconegut, vulnerable en defensa i erràtic i desencertat en atac. Només l’entrada de Kahlig, que durant la setmana s’havia ressentit d’una tendinitis a un genoll, va donar un cert aire fresc amb dos triples que van fer que les diferències no fossin encara més grans al final del període (16-28).

I a l’Oviedo, que ni en els seus millors somnis hauria imaginat que tindria un partit tan plàcid, li sortia gairebé tot. Emparat en l’encert de Pérez des de la llarga distància -tres triples gairebé consecutius- i fent mal a la pintura amb Cvetinovic i Tresnak, els asturians aigualien la festa al seu paisà Prado. A més, va gaudir de segones opcions que no feien més que minar la moral dels lleidatans. El Força Lleida no existia, s’havia oblidat de jugar com a equip i tot eren accions individuals, la majoria mal executades.

Mentrestant, l’Oviedo seguia al seu ritme, traient profit del daltabaix local. Ni dos tècniques visitants van fer reaccionar l’equip. En una arrancada de punt d’honor, amb un triple de Sutina i un robatori i esmaixada de Simeón, va semblar que els de negre es posaven la granota de feina. Això pensaven els seus aficionats, que van veure com el seu equip completava un parcial de 9-0 que situava el desavantatge en tan sols 6 punts (31-37, m.17). Però de nou els errors de concentració i la passivitat defensiva van fer que l’Oviedo tornés a anar-se’n al marcador fins al 35-45 de l’intermedi.

El pas pels vestidors no li va anar bé al Força Lleida, que va retornar a la pista igual que l’havia deixat, és a dir, sense la intensitat ni actitud necessàries per capgirar un partit en el qual sempre havia anat a remolc. Els d’Oviedo molt aviat van recuperar els 16 punts de renda. Tocava remar de nou contra corrent i cada vegada amb menys temps de marge. Però els de Prado, esperonats per l’afició, van apretar en defensa i amb un parcial de 12-2 van tornar a ficar-se en el matx. Per segona vegada es ficaven a sis punts (51-57) del seu rival, que de nou no li va tremolar el pols i se’n va anar a l’últim descans amb set punts a dalt (53-60), renda que incrementaria a 11 (53-64) tot just entrar en l’últim assalt. Semblava una missió impossible, però si d’alguna cosa va sobrat el Força Lleida és de punt d’honor, i ahir el va tornar a exhibir. Per tercera vegada en el partit se situava a sis punts (62-68), una barrera que semblava infranquejable però que Múgica, ahir molt apagat, va aconseguir trencar per posar el seu equip a sols 4 punts del seu rival (64-68).

Però no va ser suficient. Un parell de badades i la fortuna van fer que l’Oviedo, liderat per Bassas, trenqués definitivament el partit i, amb això, la ratxa de sis victòries consecutives dels de negre.