Albert Hermoso, un genet fet a sí mateix

Albert Hermoso és un genet que des d'una família humil ha destacat en un esport per a gent acomodada. És tracta d'un esportista fet a si mateix i a través d'una xerrada més àmplia hem descobert que aquest genet olímpic, per poder ser-ho, es transforma en educador, entrenador, temporer, conductor de camió, etc. Anema a conèixer la seua història: 

Com va començar la passió pels cavalls?

Jo vaig néixer a ós de Balaguer i el meu padrí era el ferrador. El d’aquella època era el que tant ferrava una mula, com posava un balcó. Venien a casa a ferrar les mules i allí em va començar a agradar molt. Per pagar-me l’ajuda quan acabava, em pujava a la mula i donava un tomb. Quan ja vaig ser més gran ja les portava i les tornava jo. Als 8 o 9 anys ja el Miquel, un veí del poble es va comprar el primer cavall.

Quan vas adquirir la disciplina?

Primer vaig anar aprenent amb el Miquel, perquè ell tenia cavalls i era un home llegit. Aquests van ser el meus primers passos. Una cosa va anar portant a l’altra.... El primer concurs que vaig fer va ser a la Fira d’Anglesola, quan abans feien fira de bestiar. Jo anava en texans i hi havia un xaval que tenia un cavall que es trabava. El seu pare em va dir puja tu i allí, de qualsevol manera, amb texans, vaig fer el primer concurs.  Jo volia treballar en cavalls, però per aquí no hi havia res. Com que tampoc era massa bon estudiant, em van fer anar a l’agrària de Balaguer. I a damunt de l’escola hi havia el castell de la ràpita i el marquès tenia dos eugues. Estava a prop i quan sortia de casa me n’hi anava. Llavors l’amo em va dir que si volia les podia concursar. Llavors vaig anar fent. Per aconseguir dinerets domava potres. I amb això pagava les lliguetes des concursos.

Com fas aquest sal d’amateur a professional? És un món on es mouen molts diners oi?

Jo ja tenia clar que m’hi volia dedicar. A l’escola va ser la primera temporada que vaig córrer. M’ho pago jo. Vaig començar sense tenir ni botes ni pantalons adhients però amb els diners de les domes doncs ja vaig començar a equipar-me com calia. Es veu un esport car però pels que n'aprenen no ho és tant, seria com jugar a futbol perquè també t'has de comprar l'equipació i viatjar per jugar els partits.

En què consisteix la teua feina? Que s'hi fa a la teua disciplina olímpica?

Jo sóc genet professional. Això vol dir que m’envien cavalls i jo els educo, els entreno i els hi dono valor. La meva disciplina és concurs complert. És com al triatló dels cavalls. El primer dia es una prova de doma. Hi ha jutges que puntuen si el cavall va recte, si ho fa tot net, si és harmònic, si hi ha bona connexió. Després d’aquesta prova fem una carrera pel camp de 5/6 km amb uns 60 salts. El cavall no sap el que es va trobant, nosaltres ho fem a peu. La tercera prova és de salt. És la més dura, però treballant amb un cavall menys car pot fer proves molt bones. Un cavall per córrer els jocs olímpics val 2 milions d’euros. I un cavall de concurs complert dels jocs són 150.000 euros. 

Rio, com funciona?

Jo entro pels 25 millors a nivell mundial en individuals. Això vol dir que vaig agafant punts a les diferents competicions i vaig avançant a les llistes. Em classifico pels jocs per una plaça per al país. Hi havia més gent . A Europa entraven els 9 primers i vaig quedar 8é.

I l'experiència allí?

Vam tenir 5 dies per estar junts amb el cavall.  Tinc una relació especial amb tots els cavalls que monto. M'agrada estudiar el seu comportament i això m'ajuda a l'hora de domar-los i d'anar amb ells a les competicions. A Rio em va ajudar el fet de tenir-lo aprop, vaig viatjar al mateix avió que l'animal i els primers dies estava molt bé. El teníem físicament molt controlat, el dia abans de la visita es va enganxar la ferradura de la pota dreta i es va fer mal a un lligament. La dreta era emocionalment la seva forta. El cavall aquell matí no estava bé, amb molèsties. Vam anar al holding box i allí en tou va trotar molt bé. Vam aconseguir passar la visita. L’endemà vam descansar i a per la segona prova. Tot l’escalfament va ser molt suau, relaxat. Calculant els timing i molt calculat. Quan paro el cavall em passa la llengua per damunt del ferro (no respira bé). En moviment pràcticament és impossible que la torni a posar bé. Ja surto de la doma en un disgust. Mala sort. Em quedava el cros. Vaig a tot arreu per la directa per a no carregar la pota. La primera combinació difícil se’n va anar cap a la vora i quan portava 10 o 12 salts va parar i va dir fins aquí i cap a casa.

Què queda?

Que l’empresa rutlli. Allí he aprés molt i he disfrutat. Jo per disfrutar no faig això, aquí vinc a treballar i a fer-ho bé. És un esport que no només depèn de tu. Aquesta temporada m’agradaria fer bé un dels concursos més bons de França (a Pau). Més que esportista sóc empresari i en funció de com vagin les coses poder viure dels cavalls ja és molt per a mi.

Actualment les quadres són la font del seu manteniment. Molts criadors que coneixen la seua fama li envien els animals perquè els ensinistri. Es dóna la circumstància que a vegada compra a un preu baix els animals i després els ven, ja entrenats a una tarifa més alta.  Algunes vegades els seus propis rivals són qui li compren els cavalls que ell ha ensenyat i el guanyen a les competicions però és el que hi ha i ho afronta amb optimisme.