Alfons Cornella: “El tàndem ciència i enginyeria és important per generar noves idees”

El consultor Alfons Cornella, fundador i president d’Infonomia, fa anys que es dedica, des d’Institut of Next, a ajudar a empreses a adaptar-se al futur i preveure com els afectaran certs canvis. Creu que l’adaptació és l’eina clau per afrontar el “nou món” i preveu que l’enginyeria en serà la professió clau si es posa d’acord amb la ciència. Està convençut que cal que la professió recuperi el sentit original del seu nom, l’enginy, i es vegi “divertida, fèrtil i creativa”. Creu que si és mostrés “més interessant i obridora” de nous espais atrauria més dones, com ja ho fa actualment la bioenginyeria. Així ho reconeix en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria, després de la seva intervenció a la jornada El futur dels professionals de l'enginyeria. Què necessites per liderar el nou món?, organitzada per la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur d’Enginyers Industrials de Catalunya.

• Tu tens molt clar que estem ja en un nou món?

Estem en varis mons al mateix temps! El nivell d’acceleració de propostes, de conceptes, o canvis socials és enorme. El món està en plena efervescència. Tampoc cal fer un esforç molt important per veure que si compares amb fa 15 o 20 anys, quan també hi havia canvis en moltes qüestions, la quantitat de transformacions i nous conceptes empresarials que surten del no res, l’impacte de Xina, és gran...  És l’equació perfecte.

• I aquest nou món, com és o com serà?

Serà un mon incert, que serà difícil si no tenim eines adequades per poder funcionar amb un model més predictiu. Estàvem acostumats a pensar que podies planificar les coses, tenir sistemes de causa-efecte controlats i això no serà possible. És un món extraordinàriament complex amb moltes interrelacions en els seus elements i per això el model de resposta és adaptatiu. Hem d’aprendre a adaptar-nos però activament, no passivament. I això requereix certes capacitats d’adaptació, les trajectòries ja no són molt definides sinó que són erràtiques. T’has d’anar adequant a les circumstàncies.

• L’adaptació és, doncs, la capacitat imprescindible?

I lamentablement no sabem molt bé com fer-ho. A nivell d’organitzacions és una de les grans novetats en la que s’ha d’aprendre molt. A nivell personal ho estem fent a la força, i de fet, penso que les persones hem après més a adaptar-nos entre la pandèmia, la guerra, el canvi de model energètic, de model formatiu... Venen moltes transformacions en que la gent serà més innovadora que les organitzacions. Ve un món on les persones són la revolució. I en aquest sentit, la capacitat d’adaptació dels humans ens va al nostre favor. I serà el que ens pot salvar.

• I quin rol han de tenir els professionals de l’enginyeria en aquesta situació?

L’enginyeria hauria de recordar d’on ve el seu nom. Ve de l’enginy i per tant, de la imaginació, la intuïció, saber fer amb les mans... habilitats que es tradueixen en enginyeria que s’haurien de reconsiderar. Ara hi ha una visió de l’enginyeria molt d’executar processos prèviament definits, normatives... La imatge de ‘la màquina i tu’, s’ha de transformar per l’enorme possibilitat d’utilitzar la curiositat humana per tirar endavant coses noves. L’enginyer té un paper molt important perquè té les eines per poder transformar idees en resultats, en resultats tangibles en el món. Un científic interpreta la natura però un enginyer, , aprofita aquesta interpretació de la natura per fer coses. Vaig llegir un text que deia que la ciència és la mineria dels fenòmens naturals i l’enginyera és la programació d’aquests fenòmens naturals. És a dir, quan tens la ciència del  làser el comences a aplicar per fer lectors de CD, per exemple... O sigui, que l’enginyera té un paper fonamental si es posa d’acord amb la ciència. El tàndem ciència i enginyeria és important per generar noves idees a partir de la curiositat dels humans que es converteixin en productes per resoldre els problemes dels humans com a individus i societat.

• Però això xoca amb la imatge que es té dels enginyers, no?

És un error, i potser prové del propi sistema de perpetuació d’aquest model. Com a simple anècdota: d’una de les poques noves escoles d’enginyeria del món occidental és l’anglesa Nmite, em va sorprendre el criteri d’acceptació d’alumnes. No tenia a veure amb les notes sinó amb la seva actitud; agafaven gent curiosa. Ells deien que volien gent que definís la nova onada d’enginyeria, perquè moltes coses de procés o càlcul ja ho farà una màquina. La idea del cap-quadrat és un error, l’enginyeria podria ser extraordinàriament divertida, fèrtil i creativa. En molts llocs del món ho és! I això lliga també amb la idea de l’equitat. Si l’enginyeria és mostrés com a més interessant obridora de nous espais atrauria més dones com ja ho fa la bioenginyeria.

Enginyers i enginyeres tenen també paper en la direcció d’organitzacions que deies que els serà més difícil d’adaptar-se...

Crec que poden organitzar les relacions entre múltiples agents que hi ha en una organització: proveïdors, clients, ecosistema i també les màquines. Les màquines les veiem com una part de l’operativa, però les haurem de veure cada vegada més com part de l’equip. Les màquines seran equip i tindran rellevància. Un enginyer té la mentalitat de coordinar elements i definir unes maneres perquè tot aquest sistema funcioni. La idea de coordinació d’elements és molt important des de la ment de l’enginyer. Un físic no fa això, defineix models per interpretar la natura. Un enginyer el veig més com algú que coordina un equip i posa en relació un talent distribuït. Té les capacitats necessàries per tirar endavant una organització descomposta de molts elements.

• Un d’aquests n’és la tecnologia?

Correcte. I una tecnologia que veurem diferent. No és una tecnologia l’element que em resol un problema sinó que forma una part essencial del valor que genero i va canviant conforme es converteix en una transformació el meu negoci. Per tant, ja no és, ‘tinc un problema, quina tecnologia hi ha al mercat?’ sinó ‘ha sortit una nova tecnologia, com em canviarà l’empresa?’. La idea d’incorporar tecnologia com a motor de transformació és important i qui millor que un enginyer per poder-la incorporar. Moltes vegades s’ha dit que la revolució de la Xina des dels vuitanta és conseqüència d’haver tingut molts enginyers als governs. No són governs de buròcrates sinó que per la transformació de l’economia necessites el tàndem entre economistes i enginyers. I millor si són enginyers que no economistes.

• Malgrat tot això que comentes, hi ha manca de vocacions tècniques. Com s’entén?

Alguna cosa es fa malament perquè amb la revolució tecnològica no hi hagi més enginyers! Potser perquè ho fem molt difícil... però hi hauria d’haver muntanyes de vocacions per poder participar en aquesta onada que ve. Segurament, un gran tema a debatre és la formació a la universitat i com han de canviar els models i ensenyar o permetre aprendre d’una altra manera. És paradoxal que molts dels alumnes de les politècniques aprenen perquè van a una acadèmia on aprenen a fer l’examen i que et diuen que acaben aprenent més a través d’un vídeo a Youtube. Hi ha problema greu del model d’ensenyament, que no ha canviat i que hauria de ser estimulant, engrescador i revolucionari. T’hauries de sentir part d’aquesta revolució del món.

• Innovació, doncs, en l’ensenyament universitari?

Totalment. No es pot no innovar en un sector que està al principi de tot. No podem exigir innovació a les empreses si no n’hi ha al model de formació i de formació contínua, i aquí el Col·legi té molt a fer. No és qüestió de grau, sinó de mantenir-se al dia amb un sistema formatiu de fàcil accés per poder aprendre als nivells que sigui. Que hi hagi un sistema en el qual les persones formades en enginyeria poguessin mantenir-se al dia de les revolucions que venen.

Elisenda Rosanas - Fulls d'Enginyeria

AMIC