Han fet falta sis dies de reunions, trucades, plens municipals d’urgència i fins i tot pressions veïnals, però Lleida ja té preparat el mapa de les votacions del 9 de novembre, quan els catalans podran prendre part en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. Aquell dia, tots els municipis de Lleida tindran almenys una urna: els 149 del pla i 74 dels 77 de l’Alt Pirineu i Aran. No obstant, segons fonts del Govern, els veïns d’aquests tres municipis sense seu electoral, tots aquests aranesos (Arres, Bausen i Canejan), no podran votar al seu poble per motius purament logístics. A més, en els casos d’Arres i Canejan, segons va confirmar SEGRE, els seus respectius alcaldes tenien ahir disponibilitat per cedir un local.
Al pla, per la seua banda, només Almatret faltava per afegir-se a la logística del 9-N. El seu alcalde, Jesús Quiroga (PP), va acabar accedint-hi després de les pressions rebudes tant de l’oposició municipal com dels seus veïns, ja que, segons va dir, «el poble no podia quedar-se sol» rebutjant les urnes. Tanmateix, Almatret no va entrar a formar part del mapa del 9-N fins a última hora de la tarda, ja que Governació considerava «fora de termini» la seua sol·licitud. Finalment, tanmateix, un altre canvi de criteri va incloure la localitat en la llista de pobles amb urna.
Per la seua part, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va presentar el dispositiu del 9-N, amb 6.430 punts de votació i 1.255 locals a tot Catalunya (sense Almatret), de manera que el 99,9% dels ciutadans podran votar al seu poble. Segons algunes fonts, a més, un camió va sortir dilluns de Lleida cap a Barcelona per entregar a Governació les urnes i les paperetes del 9-N, fetes al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció de Lleida.
D’altra banda, la CUP de la capital lleidatana va exigir a la Paeria que s’impliqui més en el 9-N i en fomenti la participació.
