Pocs veïns d’Alós queden que participessin o veiessin les últimes falles que es van celebrar en aquest nucli d’Alt Àneu. Gairebé poden comptar-se amb els dits de la mà. I és que l’última baixada data de mitjans del segle passat. «Intuïm que abans de la Guerra Civil ja es feien i que després se’n van celebrar durant dos o tres anys fins al 1949. Llavors van desaparèixer», explica Òscar Vidal, de l’Associació Cultural d’Alós. Ell és un dels joves que ha impulsat la recuperació d’aquesta tradició, que tornarà a encendre el nucli aquest dissabte a partir de les deu de la nit. «En els últims anys les falles tenen molta tirada i pensem que si a Alós s’havien baixat, per què no podien recuperar-se», apunta Vidal, de 28 anys.
Dit i fet. Seran en total una vintena de fallaires, més de la meitat fills o veïns d’Alós, però també vindran d’altres pobles del voltant. Han canviat el recorregut, perquè el boom de la construcció va aixecar un edifici que impediria veure la baixada per la ruta original, i s’hi incorporaran dones. A l’arribar al poble passaran, com a homenatge, per cada casa habitada durant l’any, tiraran les falles a la foguera a la plaça, estrenaran una peça de música tradicional composta per a l’ocasió i ballaran quatre danses, una de les quals inventada.
Tot això és fruit d’un treball d’investigació d’Òscar Vidal i Sara Orgué, una altra jove de 30 anys, nascuda a Igualada, però veïna d’Alós en fa cinc. Han parlat amb persones de 80 anys que sabien d’aquesta tradició a Alós. També amb dos homes (Sisco de Ca la Dida i Paco de Cal Pubill), que fins i tot van arribar a baixar-les. Llavors ho feien la vigília de Sant Pere (la nit del 28 al 29 de juny), però ara han optat pel primer dissabte de juliol. «Pensem que si l’endemà no és festa serà complicat que la gent hi vingui», assegura Vidal. Una altra opció era per a la festa major, a finals d’agost, la passada edició de la qual va servir per fer una prova amb una baixada de falles infantil. «El problema és que el bosc estaria massa sec i hi hauria perill d’incendi», reconeix.
L’objectiu ara que és aquesta tradició recuperada no torni a perdre’s després de la celebració d’aquest dissabte. D’aquesta manera, Alós posarà també el seu granet de sorra per aconseguir que les falles del Pirineu siguin patrimoni immaterial de la humanitat l’any 2015. El dossier de la candidatura és a la seu de la Unesco a París des del mes de març.
