Alzheimer d’inici precoç: què passa quan la malaltia arriba abans dels 65 anys?
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu ©Pixabay
L’Alzheimer d’inici precoç és una forma poc freqüent d’aquesta malaltia neurodegenerativa que apareix abans dels 65 anys. Malgrat representar només un 5% del total de casos diagnosticats, el seu impacte en les persones afectades i el seu entorn és especialment complex, ja que molts d’aquests pacients es troben encara en actiu, amb responsabilitats laborals, familiars i socials. Ens ho expliquen tot els experts de HLA.
Què és l’Alzheimer d’inici precoç?
També conegut com a Alzheimer precoç, aquesta variant pot començar a manifestar-se, de forma excepcional, fins i tot abans dels 40 anys. Tot i que sovint s’associa a causes genètiques, els experts apunten que el seu origen és multifactorial, amb una combinació de factors genètics, ambientals i d’estil de vida.
Símptomes que cal tenir presents
La principal diferència respecte l’Alzheimer habitual és l’edat d’aparició dels primers símptomes, que poden passar desapercebuts o atribuir-se erròniament a l’estrès, l’esgotament laboral o altres problemes emocionals. Alguns dels símptomes més habituals són:
-
Canvis en la personalitat: Irritabilitat, desinhibició, apatia o conductes fora del caràcter habitual.
-
Problemes de memòria: Sovint no són els primers en aparèixer, però acaben interferint en les activitats quotidianes.
-
Dificultats per comunicar-se: Cost de trobar les paraules adequades o seguir una conversa amb fluïdesa.
-
Pèrdua d’habilitats motores: Complicacions per fer moviments coordinats o tasques habituals.
Cada persona pot manifestar la malaltia de forma diferent, fet que en dificulta encara més la detecció precoç.
La importància d’un diagnòstic a temps
Un diagnòstic precoç és clau per minimitzar l’impacte de la malaltia. En pacients menors de 65 anys, sovint es descarten inicialment causes neurodegeneratives i es prioritzen diagnòstics com el burnout, l’ansietat o la depressió. Tot i això, identificar l’Alzheimer precoç a les primeres etapes permet:
-
Accedir a més opcions de tractament: Com en moltes malalties, un diagnòstic ràpid amplia les possibilitats terapèutiques i permet allargar el temps d’autonomia.
-
Planificar decisions importants: Donar temps al pacient i a la família per organitzar aspectes laborals, econòmics i legals, i expressar els seus desitjos de futur.
-
Adaptar l’entorn familiar i laboral: Facilitar la convivència i reduir l’impacte en la vida quotidiana.
A més, en casos de persones joves, que poden tenir fills petits o adolescents a càrrec, la detecció a temps permet afrontar millor aquestes responsabilitats.
Recorda: la informació i la detecció precoç són claus per conviure millor amb aquesta malaltia.
