Amat, a la Vinya dels Artistes

r. banyeres
Publicat: 
26-01-2016
Actualitzat: 26-01-2016 11:27
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Amat, a la Vinya dels Artistes

L’artista i escenògraf català Frederic Amat (Barcelona, 1952) serà l’artista convidat d’aquest any a instal·lar una obra expressament pensada per a l’ocasió a la Vinya dels Artistes del celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles. Com és habitual, la inauguració tindrà lloc durant el mes de juliol, en el marc de la Festa de la Vinya dels Artistes. De moment, poc se sap sobre la peça, en el projecte de la qual està treballant l’artista, que recentment ha presentat la seua proposta per renovar la façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Així, la seua proposta s’unirà a les ja existents fins ara de Josep Guinovart (Orgue de camp), Carles Santos (La sargantaneta), Esteve Casanoves (La llum (inclinada) sobre la terra), Susana Solano (Signatures número 1) i Assumpció Mateu (Enmarcant el somni: diàleg).

Frederic Amat és un dels artistes catalans més reconeguts internacionalment i, al seu torn, un dels més difícils d’etiquetar, atesa la multitud d’interessos i disciplines en les quals treballa: des de la pintura a l’escultura i l’escenografia, passant pel cine, el disseny d’escenografies i el de vestuaris teatrals, entre d’altres. Va estudiar disseny de decorats i arquitectura de mans de Fabià Puigserver i, a final dels 70, va descobrir la seua passió per les arts escèniques, després de diversos viatges a l’Àfrica i l’Amèrica del Nord.

En aquella mateixa dècada, la influència que exerceixen Antoni Tàpies i Joan Miró es reflecteix en pintures en les quals utilitza tècniques com el collage, l’assemblage o el vernís, entre d’altres. Alguns dels seus treballs més emblemàtics es troben en façanes d’edificis, com el Mural de les olles, situat al Mercat de les Flors, que presenta desenes d’olles de fang manipulades.

Pel que fa als projectes de futur, a més del que presentarà a la Vinya dels Artistes, cal destacar l’escenografia d’una sarsuela per al Teatro de la Zarzuela de Madrid i una altra per a l’obra teatral Els dies feliços que Lluís Pasqual estrenarà a Nàpols el proper mes d’abril.

Això sí, l’obra que estrenarà a l’estiu a la Pobla de Cérvoles no serà l’única de la província de Lleida. El vestíbul del Teatre Municipal de l’Escorxador llueix, des del 1998, un espectacular mural de més de mig centenar de banyes realitzades en ceràmica, que cobreix un espai de gairebé 60 metres quadrats. Ja en el seu moment l’artista va afirmar que es tractava d’“un diàleg artístic entre el que havia estat aquest espai, un escorxador, i el que serà a partir d’ara, un complex teatral; a més, l’Escorxador tenia un referent modernista en el qual la ceràmica tenia un paper important, i per això també serà ara protagonista, això sí, portada a l’extrem de la bogeria plàstica”.

Amat al Liceu

Frederic Amat acaba de presentar el seu projecte d’instal·lació per a les façanes històriques del Gran Teatre del Liceu, a la Rambla de Barcelona. La polèmica no s’ha fet esperar, encara que, per ser sincers, a l’artista no l’ha sorprès en absolut. Ja s’esperava el debat, encara que no comparteix gaires de les opinions crítiques. La proposta d’Amat advoca per instal·lar 170 anelles obertes a les parets exteriors d’un color roig intens, de “sang de toro”, el més profund que pot aconseguir-se en ceràmica i que procedeix d’una antiga tècnica xinesa. Aquestes anelles obertes fan referència al públic. Ara l’acceptació o no de la seua proposta depèn d’una sèrie de documents que el Liceu ha d’enviar al consistori barceloní, que el desembre passat va emetre un primer informe negatiu al projecte. Per contra, el flamant nou conseller de Cultura, Santi Vila, ja s’hi ha pronunciat a favor, en la que va ser pràcticament la seua primera declaració després d’assumir el càrrec. No és la primera vegada que l’artista s’atansa al Liceu. El 1998 va participar en el concurs que va convocar la institució per crear les pintures de l’interior de la sala, en substitució de les cremades en l’incendi del 1994. Ara la seua intenció és donar presència al que està considerat el temple de l’òpera de la capital catalana.

Comparteix

També t'interessarà