Angelina Torres, la dona més gran de Catalunya, celebra avui el seu 112è aniversari. Successora de Maria Branyas com la persona més longeva del país i de l’Estat, Torres ocupa el lloc número 57 a nivell mundial, segons el Gerontology Research Group (GRG), entitat especialitzada en la verificació d’edats. Tot i la seva impressionant longevitat, Torres confessa que no en coneix el secret. «Cada dia em pregunto per què he arribat a aquesta edat», explica en una entrevista amb l’ACN.
Nascuda el 18 de març de 1913 a Bellvís (Pla d’Urgell), Torres va créixer en una família humil. El seu pare, barber de Fondarella, va morir en un accident quan ella era petita, fet que va obligar la seva mare, una mestressa de casa de Montblanc, a traslladar-se a Barcelona per treballar. Angelina, la cinquena de set germans, es va formar a l’escola de les Salesianes, on aprenia a llegir i escriure al matí i a cosir a la tarda.
Testimoni directe de la transformació de Barcelona, Torres recorda la ciutat com «un poble» quan era jove i explica que va veure «néixer la Sagrada Família«. Un dels seus records més vius és una conversa amb paletes que treballaven en els fonaments del temple. «Farem una església de la qual Catalunya en quedarà orgullosa», li van dir. Ara, amb orgull, assegura que la basílica ha quedat «preciosa».
Durant la Guerra Civil, Torres va viure temps difícils marcats per la fam i la necessitat. «No teníem menjar, havia d’agafar el tren a l’Estació de França i anar als poblets a buscar menjar, perquè a Barcelona no hi havia res», recorda. Després del conflicte, es va casar amb Josep Martí, a qui coneixia des d’abans de la guerra i amb qui va tenir una filla, Mercè, el 1944.
Tot i definir-se com una «dona de la llar«, Torres també va treballar de corbatera a la sastreria Vehils i Vidal, al centre de Barcelona. Considera que els homes «són molt guapos» amb camisa i corbata, i destaca que sempre li ha agradat cosir i fer ganxet.
Sobre els temps actuals, destaca com la societat ha canviat, especialment pel que fa al paper de les dones. «Ara tothom treballa. Quan jo era petita, les mares anaven a esperar els marits que cobressin la setmanada per anar a la plaça«, rememora.
Per celebrar el seu aniversari, Torres es reunirà amb la seva filla, nets i besnets per fer-se una foto. També rebrà la visita del doctor Manel Esteller, assistirà a missa i gaudirà d’un berenar de xocolata amb xurros amb la seva família. Entre les personalitats que l’han visitada recentment hi ha el president de la Generalitat, Salvador Illa, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i l’alcaldessa de Bellvís, Sílvia Escalé, qui li va entregar una còpia de la seva partida de naixement.
Malgrat la seva edat, Torres no pateix malalties i no necessita medicació regular, més enllà d’alguna aspirina ocasional. «Els metges han hagut de fer poca feina amb mi», diu. La seva mare també va viure gairebé un segle, i una de les seves germanes va arribar als 93 anys, fet que suggereix una predisposició genètica a la longevitat.
El nombre de persones centenàries ha crescut notablement en les darreres dècades. Segons dades d’Idescat, el 1981 n’hi havia 140 a Catalunya, mentre que el 2000 la xifra havia ascendit a 540. Actualment, el nombre s’ha multiplicat per cinc, arribant als 2.855 el segon semestre del 2024. A Barcelona, el 2024 es va superar per primera vegada el miler de centenaris, en comparació amb els 391 que hi havia el 2004.
Angelina Torres, exemple de vitalitat i testimoni de més d’un segle d’història, continua mirant el futur amb curiositat i afecte per la seva família, recomanant als més joves que tinguin «paciència» i que donin «molt d’amor» als fills i a la gent gran, que «s’ha de respectar«.
