- Com estàs passant el confinament?
Estic passant el confinament al poble, Vilanova de Bellpuig, amb tranquil·litat aparent. De sobte tenim molt de temps per pensar i conviure amb la família. Intento agafar-m’ho com un regal.
- Què fas i què recomanes per sentir-te millor?
De sobte, han aparegut més hores al dia! M’he establert una rutina que combina: hores de feina, lectura i una mica de moviment. Imprescindible trucar i parlar amb les persones estimades, escoltar-les, cuidar-les, això ha passat a ser gairebé una de les meves prioritats. Cuidar-se els uns als altres.
- Què et preocupa més?
La situació de precarietat en que quedaran molts sectors, sobretot el de les arts escèniques; s’han anul·lat molts bolos i festivals i els artistes en són els primers perjudicats. Veurem com des dels serveis públics els podem ajudar.
També em preocupen molt totes aquelles persones que durant aquesta època s’han de despedir d’algú estimat sense poder-se abraçar, això ho trobo molt trist.
- Què n’estàs aprenent?
Sempre s’aprèn de situacions excepcionals, només cal estar amb els ulls i les orelles ben obertes. Calma, prioritzar i estimar.
- Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?
Abraçar la meva padrina i la meva parella. I disfrutar dels carrers, viure’ls, estimar-los, pensar-los i reivindicar-los. Habitar l’espai públic i retornar-li la vitalitat i el respecte que es mereix.
