Antonieta Jarne: "Sembla que afortunadament durant aquest temps la gent s'ha dedicat a llegir més"

LLEIDACOM / Lourdes Farré
17-04-2021
  • Antonieta Jarne: "Sembla que afortunadament durant aquest temps la gent s'ha dedicat a llegir més"

Antonieta Jarne Mòdol (Lleida, 1960) és una historiadora i professora d'història contemporània de la Universitat de Lleida. Ha conreat a bastament la divulgació històrica en la premsa catalana i és membre del consell de redacció de diverses revistes, entre les quals destaca Plecs d'història local. La història política, social i de gènere han centrat els seus àmbits principals de recerca. Escriptora de diversos llibres, entre els quals aquest any ens presenta la seva novel·la Carrer Galera, 5, on explica les aventures de cinc generacions d'una mateixa família. A partir de les seves vivències, el lector coneixerà la història del segle XX a les comarques de la plana de Lleida i, per extensió, de la resta de Catalunya.


• Com et defineixes/ Descriu-te?

Em defineixo com una historiadora, de fet una professora d'història contemporània a la Universitat de Lleida, que ha dedicat bona part de la seva vida professional a fer recerca, sobretot de grups marginats o que es mouen al marge del poder, amb especial referència en la història de gènere.

• Per què comences a escriure?

Per una banda hi ha tot un impuls de caràcter professional, perquè com a professora d'universitat em dedico no només a la docència, sinó també a la recerca. Per tant, si fas una recerca sobre un àmbit concret, podem dir que un procés lògic és que tot allò ho acabis escrivint i posteriorment publicant, amb la voluntat que sigui llegit. És a dir, hi ha un primer impuls que és de caràcter professional, però per altra banda, cada vegada més he trobat la necessitat de seguir aprofundint en aspectes de la vida quotidiana d'aquests sectors marginals, i això també és el que d'alguna manera em va retroalimentant amb la necessitat de continuar escrivint més i més, fins a arribar en aquest cas a la meva última novel·la: "Carrer Galera, 5".

• Recentment has publicat el llibre "Carrer Galera, 5", quins són ara els projectes de futur que tens com a escriptor/a?

D'entrada estic molt enfeinada amb el Carrer Galera i les cinc generacions que hi viuen, i això fa que pensi poc amb el futur més immediat. Sí que puc dir-te que tinc un parell de coses en l'àmbit d'historiadora, concretament referides a qüestions d'història de gènere, que podríem dir que les tinc embastades des de fa temps. També d'una manera molt embrionària, tinc alguna idea, que potser algun cop s'acabarà concretant en alguna altra novel·la. Però en aquests moments, estic molt centrada en el "Carrer Galera, 5".

• Tens algun/a referent literari? Qui?

Em costa molt triar-ne només alguns, però d'entrada, les tres primeres dones que em venen a la ment són: Simone de Beauvoir, Mercè Rodoreda i Almudena Grandes.

• Quin aspecte penses que s'ha de reforçar/treballar per difondre el plaer de la lectura?

El primer que em ve al cap, i sense la intenció d'ofendre a ningú, si volem que els joves o adolescents s'aficionin a la lectura com un costum o hàbit, jo d'entrada el que demanaria és que als instituts fessin llegir coses més païdores i agradables, i això ho dic com a mare. Jo tinc dos fills que ja són grans, però que evidentment en el seu moment no ho van ser, i van passar per tota l'etapa escolar. Jo quan veia algunes de les coses que els feien llegir, pensava: realment amb això no podrem aconseguir mai que s'estimulin.

• Com celebraràs aquest Sant Jordi?

Em sembla que el celebraré d'una manera bastant curiosa per mi, perquè jo sempre he estat una usuària del dia com tants altres, anant a comprar llibres, remenant... tot i que he de dir que no he estat una gran compradora de llibres per Sant Jordi, sinó que sí que he estat una gran compradora de llibres durant tot l'any. Aquest any per mi la celebració serà més curiosa i bonica, pel fet d'anar a signar llibres, en la mesura que les circumstàncies actuals ho permetin.

• Com afecta l'adaptació d'aquesta celebració a la relació entre escriptor/a i lector/a?

Depèn des de quin punt de vista ens ho mirem. Per una banda, hi ha estudis que assenyalen que en el transcurs d'aquesta pandèmia, amb el confinament domiciliari i posteriors restriccions de mobilitat, el grau de lectura per part dels usuaris ha crescut. Per tant, des d'aquest punt de vista, la relació entre el que escriu i el que llegeix ha estat molt més intensa. Si ens ho mirem des d'una perspectiva més de caràcter social, és evident que ha significat una restricció i un allunyament. Els diferents escriptors i escriptores, no han pogut fer tantes presentacions com hauria estat desitjable. Així que des d'un punt de vista físic, diguem-ne que tangible, sí que els ha allunyat a tots dos sectors. Però insisteixo en el que et deia al principi, sembla que afortunadament durant aquest temps la gent s'ha dedicat a llegir més, i per aquesta banda la relació s'ha fet més estreta.

• Com es pot incorporar l'hàbit de llegir?

La gran pregunta. Donant-li un valor, en el sentit que les persones que vivim en una determinada comunitat, que podem anomenar família, tenint en compte totes les famílies més enllà de la tradicional, hi incorporem dins uns valors i uns determinats hàbits, i a la vegada, en plantegem altres, per exemple: en una comunitat tan constantment connectada a programes de televisió, a les xarxes socials, etc. difícilment hi pot haver un incentiu per llegir, perquè llegir significa entre altres coses, que tu elegeixes que hi ha un temps determinat que el dedicaràs amb això, que implica tranquil·litat, silenci... Això no és la resposta completa, perquè hi hauríem d'afegir moltíssimes coses, però d'entrada diria que hauríem de partir d'aquí. Que en la petita comunitat en la qual vivim, hi hagi una sèrie d'hàbits o costums, o una manera determinada de viure, i posar això en valor.

• Quins penses que són els motius pels quals la gent no li dedica més temps a la lectura?

L'ús abusiu que se'n fa de les xarxes socials i la manera en què s'està imposant un ritme de vida molt marcat per la immediatesa, i per determinades espectacularitats.

Si no fem una mica l'esforç d'enretirar-nos una mica de tot aquest context, no entendrem que totes aquestes circumstàncies no ens ajuden a fomentar la lectura.

• Esmenta algunes obres que recomanes llegir almenys un cop a la vida?

Te'n diré tres: Mirall trencat de Mercè Rodoreda, El corazón helado d'Almudena Grandes i Les veus del Pamano de Jaume Cabré.

 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Penses que s’hauria d’obrir l’oci nocturn?