L’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han llançat per vuitè any una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any. De la llista dels deu candidats d’enguany, Negacionisme i podcast s’han disputat el primer lloc durant el període de votació, però ha estat negacionisme el neologisme que ha guanyat, només amb 21 vots més que podcast. Cisgènere i distòpic –a, en tercer i quart lloc, han obtingut més de mil vots. Antivacunes i presencialitat, en cinquè i sisè lloc, han obtingut més del 8 % dels vots, i edatisme, disfòbia, cronificar i monodosi han obtingut respectivament el 6,1 %, 4,5 %, 4,1 % i 3,8 % dels vots.
Si la Secció Filològica de l’IEC ho considera oportú, la paraula negacionisme podria aparèixer aviat en el Diccionari de la llengua catalana, com ho han anat fent els neologismes guanyadors dels anys anteriors.
En aquesta edició han votat 8.045 persones, la més jove nascuda el 2011 (10 anys) i la més gran el 1932 (89 anys), repartits en franges d’edat de la manera següent: el 51,4 % tenen entre 10 i 30 anys, el 23 % tenen entre 30 i 50 anys, el 23,6 % tenen entre 50 i 70 anys, i el 2 % tenen entre 70 i 90 anys.
De fet, cada franja d’edat ha tingut preferències diferents a l’hora de triar el neologisme de l’any: els més joves han optat per cisgènere i podcast, i la resta de votants han triat negacionisme.
Com cada any, la campanya del neologisme de l’any ha servit per fer visibles el temes que interessen a la societat i per acostar la llengua als parlants, oferint-los la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat en el diccionari normatiu.
Els neologismes guanyadors els anys anteriors ha estat: estelada, (2014), dron (2015), vegà-ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).
