Segons un informe presentat pel Consell General d’Infermeria (CGE), Catalunya té una ràtio de 653 infermeres per 100.000 habitants i necessitaria més de 13.000 professionals per situar-se en la mitjana europea, que és de 827. Tot i que Catalunya supera la mitjana estatal (625), és la vuitena comunitat amb pitjor ràtio. L’informe també revela diferències entre territoris i, en el cas de Catalunya, les comarques de Girona són les que tenen la ràtio més baixa (492). A Tarragona, hi ha 524 infermeres per 100.000 habitants; a Lleida, 568 i a Barcelona, 699. El Consell General d’Infermeria alerta que aquest dèficit posa «en risc la seguretat del pacient» i que les diferències entre territoris mostren la falta d’equitat del sistema de salut.
Navarra és l’única província de l’estat espanyol que supera la mitjana europea, amb 926 infermeres per 100.000 habitants, mentre que Múrcia se situa a la cua, amb 463, la meitat. El Consell General d’Infermeria assenyala en l’informe, presentat aquest dimarts a Madrid, que les diferències «posen en evidència el principi d’equitat» sobre el qual es basa el Sistema Nacional de Salut (SNS).
El Consell General de Col·legis Oficials d’Infermeria estatals també alerta que aquest dèficit «greu» i «alarmant» de professionals «compromet la salut dels ciutadans». Fa anys que les organitzacions professionals avisen de la manca estructural d’infermeres, una situació que la pandèmia de la covid-19 ha evidenciat.
Segons els càlculs que recull l’informe, l’estat espanyol hauria d’incorporar més de 95.000 infermeres per igualar la mitjana europea. Entre els països amb més infermeres, hi ha Bèlgica, amb una ràtio tres vegades major que la d’Espanya; Finlàndia i Dinamarca. El document també mostra que, de mitjana a Europa, per cada 70 infermeres, hi ha 30 metges, mentre que a l’estat espanyol aquesta relació és de 60-40.
El president del CGE, Florentino Pérez Raya, atribueix la manca de professionals a diversos factors, sobretot a les condicions laborals, i ha advertit que hi ha infermeres que estan cobrant salaris molt baixos tot i la formació que tenen. «És una vergonya, és inconcebible», ha condemnat el president, que ha recordat que calculen que hi ha unes 15.000 infermeres formades a l’Estat treballant en altres països.
Per a Pérez Raya, augmentar les places i facultats d’Infermeria no és la solució si no es milloren aquestes condicions. Precisament davant del dèficit de personal i l’alta demanda d’aquests estudis, la Generalitat i les universitats catalanes van acordar incrementar les places d’Infermeria per a aquest curs, amb 561 de noves (435 a preu públic), que eleven el total a 2.745. Ja en el seu moment, els consellers Gemma Geis i Josep Maria Argimon van coincidir a destacar que l’augment era «necessari, però no suficient».
El president de l’organització professional també s’ha mostrat crític amb el tracte que han rebut les infermeres durant la pandèmia i ha dit que les contractacions que van fer els responsables sanitaris van ser «pedaços». «Molts copets a l’esquena i aplaudiments però som els mateixos que abans de la pandèmia», ha lamentat. El Consell General d’Infermeria ha engegat un pla de visibilitat per mostrar la importància de la professió per a la societat.
