Les Corts d’Aragó van reconèixer ahir com a «llengües pròpies» d’aquesta comunitat l’aragonès i el català, una decisió que enterra l’aspecte més polèmic de la llei de llengües que PP i PAR van aprovar el març del 2013: la supressió a tota referència a la llengua catalana per substituir-la per l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’Aragó oriental» (més coneguda com a lapao) i la «llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca» (lapapip). Aquest canvi de rumb en la política lingüística aragonesa haurà de culminar, amb tota probabilitat, amb una futura reforma de la llei de llengües.
L’acord del Parlament aragonès estableix que «l’aragonès i el català d’Aragó» són les «llengües pròpies» de la comunitat a què es refereixen tant l’Estatut autonòmic del 2007 (que no fa referència explícita al català ni a cap altre idioma) com la llei de llengües del 2013.
Aquest enunciat modifica la llei autonòmica de Patrimoni Cultural a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos. L’esmena presentada per Chunta Aragonesista (CHE) es va aprovar per un estret marge, amb els 35 vots a favor d’aquesta formació i dels grups parlamentaris del PSOE, Podem i IU, davant els 32 sufragis en contra del PP, PAR i Ciutadans (C’s). Fonts de la CHA, partit responsable de l’àrea de Política Territorial del Govern d’Aragó, van indicar que especificar que el català i l’aragonès són les «llengües pròpies» que protegeix l’Estatut i la llei de llengües suposa un primer pas que requerirà, amb tota probabilitat, modificar aquesta última norma per ajustar-la a aquest nou marc legal. S’ha de recordar que el català figurava ja en la llei de llengües d’Aragó de l’any 1999, mentre que una norma posterior, del 2009, va impulsar l’ensenyament d’aquest idioma, encara que sense atorgar-li caràcter oficial. Tot això va canviar el 2013 amb la reforma impulsada per l’anterior Govern de PP i PAR a Aragó.
La supressió del català i la seua substitució pel lapao i el lapapip va ser objecte de protestes de 28 municipis de la Franja, que van exigir derogar la polèmica llei i van acordar recórrer-la davant dels tribunals. Per la seua part, diferents partits van impulsar un recurs d’inconstitucionalitat.
