Aran limitarà la reforma de bordes als residents i als seus hereus

El pla director urbanístic de la Val d'Aran limitarà els permisos per reformar les antigues cabanes de pastor o bordes als veïns que acreditin la seua residència a la vall i als seus hereus. Aquesta és almenys la previsió del Conselh Generau, els tècnics del qual es van reunir dimarts amb responsables d'Urbanisme i representants dels nou ajuntaments per recollir les esmenes dels consistoris al projecte.
El síndic, Carlos Barrera, va explicar ahir que aquesta mesura té per objectiu evitar l'especulació en la utilització de les bordes, moltes de les quals han estat reconstruïdes i utilitzades com a segona residència. Aquest ús està actualment prohibit i ha portat fins i tot a ordenar la demolició d'algunes d'aquestes construccions. Un dels objectius del pla urbanístic d'Aran és precisament legalitzar una part d'aquestes construccions i la seua reforma sempre que sigui per als usos permesos i que l'objectiu sigui la seua conservació com a patrimoni familiar i tradicional de la vall. El projecte del pla urbanístic d'Aran ja incloïa, juntament amb altres requisits, la limitació dels permisos de reconstrucció als veïns que acreditin la residència. No obstant, Barrera va explicar que han detectat nombrosos casos en els quals famílies araneses que van deixar la vall fa anys mantenen patrimoni heretat a Aran.
Aquesta situació es dóna especialment en municipis del Baish Aran, on moltes famílies van emigrar a França durant la Guerra Civil o la dictadura i els seus hereus conserven les antigues cabanes. Per a tot aquest llegat, la previsió del pla urbanístic és que es pugui conservar i adaptar-se a la normativa.
Com a pas previ, els ajuntaments han d'inventariar les cabanes. S'ha de remarcar, com a exemple, que només a Les (Baish Aran) el consistori hi ha detectat més de 250 bordes, moltes de les quals en situació de ruïna. En els últims anys la detecció de bordes il·legals, reformades com a segona residència, ha portat a l'ordre de demolició de més d'una dotzena d'edificis, l'últim dels quals el febrer passat a Tredòs. La nova norma pretén evitar aquestes demolicions. El pla urbanístic es va redactar el 2010, però es va reformar després de nombroses al·legacions en defensa de l'autonomia municipal.