Després de la impressionant tela de 60 metres Entre el cel i la terra que Gregorio Iglesias Mayo va crear als cellers Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles, ara l’artista de les Borges Blanques es troba immers en un altre repte. Ni més ni menys que intervenir en l’actual Museu Històric Tecnològic de Peenemünde, a Alemanya. O el que és el mateix, en el que va ser el centre de desenvolupament de tecnologia més avançat del món entre el 1936 i el 1945 a l’Alemanya nazi, on es van construir els primers míssils d’alta tecnologia. Serà el primer creador a fer-ho. S’ha traslladat una setmana a Peenemünde per «impregnar-me de tot el que es va viure allà, vull tancar-me i aprendre tota la història del camp de treball. Em va impressionar conèixer-lo». Ho va descobrir durant la restrospectiva de la seua obra que des del passat 19 de juliol i durant un any pot veure’s al Till Richter Museum a la població costanera de Buggenhagen. Aquest és el primer de diversos viatges que té previstos fins a instal·lar la seua obra, a la primavera o a començaments d’estiu. Això sí, de moment, previngut, es reserva revelar el contingut. «Mai no he treballat en un espai tan gran», afirma abans d’afegir, orgullós, que és el primer artista a intervenir directament sobre aquest entorn, al marge de les exposicions que s’han organitzat explicant la seua història.
I és que Peenemünde és amb tota probabilitat un dels espais que millor demostren les contradiccions entre els avanços i els riscos del progrés tecnològic. D’aquí va sortir el primer llançament d’un míssil a l’espai, l’octubre del 1942. Era el coet V2, que entre el 1942 i el 1945 va arrasar diverses ciutats europees. En el seu primer llançament, va assolir l’altitud de 84 quilòmetres i va trencar per primera vegada la barrera de l’espai. Un gran èxit científic que alhora es va convertir en un dels avanços més perillosos del segle XX. Un treball que no hauria sigut possible sense obrers gairebé esclaus, presoners de camps de concentració i presoners de la II Guerra Mundial. Actualment s’ha convertit en un museu i lloc d’activitats culturals que, a part d’explicar la història, intenta explorar l’ambivalència del desenvolupament tecnològic. El 2002 va ser reconegut amb la Coventry Cross of Nails pels seus esforços cap a la reconciliació i la pau mundial.
