L’ús social del català s’ha reduït el 2014 respecte a l’any anterior i ha augmentat la pressió jurídica sobre ell, sobretot en el camp educatiu, segons l’Informe sobre la situació del català elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Òmnium Cultural i Plataforma Per la Llengua, que es va presentar el dilluns a Barcelona.
En concret, el retrocés de l’ús com a llengua habitual a Catalunya es xifra en el 0,5% l’últim any, un descens més sostingut després d’haver-se situat en el 4,3% entre el 2003 i el 2008. «El pes de la llengua catalana en el sistema educatiu pot tenir una influència molt important en l’ús que es faci del català», va emfatitzar el pricipal responsable l’informe, Miquel Àngel Pradilla (director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC), encara que va admetre que altres factors hi tenen també pes. Segons la seua opinió, si bé les aptituds lingüístiques cap a la llengua milloren (comprensió de la llengua, capacitat de parlar-la), l’ús social no es correspon amb aquests índexs. I això encara que el català continua tenint «capacitat d’atracció»: si el 30% de la població la té com a llengua materna, fins a un 36% l’adopta com a «llengua d’identificació» (i llengua habitual). El problema, tanmateix, és la diferència entre aquest 36,3% de parlants amb el català com a llengua habitual i el 50,7% de parlants que adopten el castellà.
El català «no perd terreny entre els parlants nadius», apunta l’estudi, però té dificultats per atreure parlants entre «el col·lectiu nouvingut» i s’allunya de l’objectiu de «fer del català la llengua de cohesió grupal».
