El jutjat contenciós administratiu de Lleida ha rebutjat anul·lar la moció que l’ajuntament de Balaguer va aprovar el maig del 2013 a favor de la sobirania fiscal al considerar que l’acord del ple «no constitueix un acte administratiu de cap gènere». L’acord proposava liquidar els tributs estatals davant de l’Agència Tributària de Catalunya perquè aquesta els aboni a Hisenda. La resolució, del 19 de juny, desestima un recurs de l’Advocat de l’Estat al considerar que l’acord del ple «no compta amb cap efecte pràctic». L’ajuntament de Balaguer va presentar al·legacions a fi que es declarés la inadmissibilitat del recurs presentat per la Delegació del Govern de Catalunya.
La jutge valora el text de la moció com «una mera declaració de principis sense possibles efectes jurídics i que no reuneix els requisits necessaris per ser considerat més que una manifestació política sense existència en el món del dret». És el mateix argument que el tribunal va fer servir per donar suport a la moció aprovada per l’ajuntament d’Alcarràs a favor de la sobirania fiscal i a la primera que va desestimar un recurs d’aquest tipus a Lleida.
Els municipis de Cervià i Àger també han obtingut resolucions favorables a les seues declaracions de «territori català lliure». Actualment, hi ha un total de 47 ajuntaments i consells comarcals de Lleida, a més de la Diputació, que han estat denunciats per prendre acords sobiranistes. La majoria d’aquests han estat demandats per no hissar la bandera espanyola als edificis oficials, un total de 29. D’altres ho han estat per acordar en plens municipals la sobirania fiscal i liquidar els tributs a la Hisenda estatal a través de la hisenda catalana, com Balaguer i Alcarràs, o per declarar-se «territori català lliure» com Àger i Cervià.
En el conjunt de Catalunya, aquestes mocions han estat motiu de més de cent recursos, segons dades de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). L’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, és vicepresident de l’AMI.
declaració política
La jutge valora la moció aprovada a Balaguer com una declaració sense «efectes pràctics»
