La guerra de banderes que s’ha revifat en cada una de les convocatòries electorals de l’any passat a Lleida aflora una vegada més, abans de l’inici de la campanya de les noves eleccions generals del 26-J. El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat que l’estelada és un símbol “partidista” i avala resolucions de les juntes electorals locals i provincials que, en els comicis municipals i en els del Parlament, van obligar a retirar-les d’edificis públics durant el període electoral. Aquesta resolució, del passat 28 d’abril, desestima un recurs que va presentar l’antiga federació de Convergència i Unió (CiU) arran de denúncies de Societat Civil Catalana, personada en el procés.
La resolució es refereix únicament a la col·locació d’estelades “en edificis i espais públics” quan és una administració, com per exemple un ajuntament, el que ho fa.
Davant el recurs de CiU, que va al·legar que l’estelada no pertany a cap partit polític en particular, la sentència argumenta que “l’adjectiu partidista no ha d’interpretar-se com pertanyent a un partit polític, sinó simplement com incompatible amb el deure de neutralitat i objectivitat de les administracions públiques”. Segons l’Alt Tribunal, l’ús de l’ensenya independentista per part d’un poder públic “només pot qualificar-se de partidista com a associat a una part de la ciutadania (encara que sigui important o rellevant) identificada amb una determinada opció ideològica, però no representativa de la resta dels ciutadans”. S’hi suma el degoteig de resolucions que obliguen ens locals a hissar la bandera espanyola. El consell de les Garrigues, un dels denunciats a Lleida per no exhibir-la, ja la mostra a la seua teulada al costat de la catalana. En un altre ordre de coses, les Borges Blanques ha entregat, en resposta a un requeriment judicial, l’acta del ple que va donar suport a la moció independentista del Parlament, requerida també a altres consistoris de la comarca.
