Bell-lloc, primera alcaldia de Lleida que planta la citació del fiscal

X. RODRÍGUEZ
Publicat: 
22-09-2017
Actualitzat: 22-09-2017 10:06
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Bell-lloc, primera alcaldia de Lleida que planta la citació del fiscal
  • Bell-lloc, primera alcaldia de Lleida que planta la citació del fiscal
  • Bell-lloc, primera alcaldia de Lleida que planta la citació del fiscal

L’alcalde de Bell-lloc, Carles Palau, és el primer alcalde de Lleida que va plantar aquest dijous la Fiscalia i s’enfronta ara a la detenció, segons un escrit del Fiscal General de l’Estat firmat el 13 de setembre. Quatre alcaldes lleidatans més han assegurat que no aniran a declarar: el de Soriguera, Xavier Pedemonte (CUP); el de Torrelameu, Carles Comes; el d'Alcarràs, Miquel Serra, i el de Seròs, Gabriel Pena (tots tres d’ERC). Els dos últims estan citats per avui divendres, però Serra va explicar que no hi anirà perquè “no sóc cap delinqüent”. Comes i Pedemonte encara no han rebut la citació.

Els que sí que van acudir a la cita aquest dijous a Lleida van ser els primers edils de Juneda, Antoni Villas, i les Borges, Enric Mir, tots dos del PDeCAT, que van estar acompanyats pel president de la Diputació, Joan Reñé, i uns 150 veïns dels dos municipis, i que com tots els altres alcaldes que han acudit a la Fiscalia també es van negar a contestar les preguntes que els van fer, encara que van assegurar que continuaven amb la seua voluntat de participar en el referèndum de l’1 d’octubre. A les 13.00 hores era el torn del de Torregrossa, Josep Maria Puig (ERC), que va rebre el suport de Palau, que es va desplaçar fins a Lleida per acompanyar Puig.

Ahir també va ser el torn dels alcaldes de Sort, Raimon Monterde (Fem Municipi); Tremp, Joan Ubach (PDeCAT), i Rialp, Gerard Sabarich (PDeCAT), que estaven citats a Balaguer i van rebre el suport d’alcaldes de la Noguera i dels dos Pallars, del primer edil de Balaguer, que va comparèixer dimarts, i dels seus veïns, que es van desplaçar fins a la Fiscalia en els seus vehicles particulars.

Ubach va afirmar que havia decidit no declarar perquè no tenia constància “d’haver fet res malament” i que la fiscal no li havia deixat explicar perquè no responia les seues preguntes. En aquest sentit, va assegurar que es va sentir “estrany a l’estar davant de la fiscal per un assumpte de democràcia”. Per la seua part, Monterde i Sabarich també es van negar a declarar.

Comparteix

També t'interessarà