L’alcalde d’Agramunt i diputat d’ERC al Parlament, Bernat Solé, serà el nou conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, segons han informat tant el Govern com el seu partit aquest divendres. Solé ha estat proposat per ERC per ocupar el departament que Alfred Bosch va deixar a principis de març i el president de la Generalitat, Quim Torra, el nomenarà avui mateix. La presa de possessió, però, tindrà lloc demà dissabte de forma telemàtica en una videoconferència en la qual també hi participaran Torra i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que substitueix el secretari del Govern. Solé, que ha estat batlle d’Agramunt durant nou anys, deixarà l’alcaldia per incorporar-se al Govern de la Generalitat.
Solé ha explicat en un comunicat que ja ha anunciat que accepta l’encàrrec «amb la recança d’haver de deixar de ser alcalde d’Agramunt», però amb «il·lusió, determinació i compromís amb el país i amb els valors republicans». Segons ERC, cal que lideri la conselleria una persona «externa» al departament que faci «una aproximació neutra» als esdeveniments que van precipitar la dimissió de Bosch com a conseller –la mala gestió d’un presumpte cas d’assetjament sexual per part del seu excap de gabinet–. El partit confia en l’experiència en gestió d’equips de Solé i en destaca el seu «més polític que tècnic». «El departament ja té un equip amb un alt coneixement tècnic i del sector que està donant bons resultats en la tasca d’internacionalitzar i presentar Catalunya al món», han esgrimit.
Solé, però, té oberta una causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i està a punt d’anar a judici. Se l’acusa de desatendre la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) que suspenia la consulta i advertia els alcaldes del seu deure d’impedir-la. La magistrada instructora del cas assenyala que Solé va participar al referèndum i «no només no va impedir la votació sinó que durant la jornada va prendre decisions sobre la col·locació de les urnes o el tancament de l’edifici» que les albergava. El passat 12 de novembre, a més, la fiscalia va sol·licitar al TSJC que es jutgés el republicà per un delicte de desobediència també per l’1-O i va demanar que se li imposés un any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 24.000 euros.
