Fins a quatre sensors supervisen els moviments de terra del barranc d’Erill per prevenir despreniments. En cas de detectar un problema s’encén una llum d’alarma i s’activa l’actuació. Aquesta mesura és el resultat de l’estudi Reconstrucció de la freqüència de corrents d’esllavissades al barranc d’Erill, encarregat pel Patronat de Turisme de la Vall de Boí.
L’objectiu de l’estudi, que ha durat vuit anys, era conèixer el comportament del barranc i evitar així que el poble es vegi sorprès per moviments en massa «entre els quals s’inclouen els corrents d’esllavissades, una de les causes més freqüents de desastres», segons l’informe.
El president del patronat i alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada, va explicar ahir que «l’informe és molt important perquè ens explica el comportament del barranc i així podem conviure-hi i evitar que les esllavissades facin mal a la població d’Erill».
En un altre ordre de coses, Perelada va destacar la troballa de restes òssies, en concret d’una tíbia d’Homo, datades provisionalment com de fa 34.000 anys.
Les mostres arqueològiques i paleontològiques que van prendre al barranc també han permès concloure que ja existien corrents d’esllavissades i que ja van ser a l’última interglacera un problema per a ocupació humana a la Vall de Boí fa més de 34.000 anys.
Perelada va destacar ahir l’informe, els resultats del qual poden servir també per preveure el comportament d’altres conques de rius del Pirineu, tal com van comunicar els científics que van dur a terme l’estudi en la seua presentació en el VIII Simposi Nacional sobre Talussos i Pendents Inestables.
Val a recordar que el barranc d’Erill ha estat classificat en diverses ocasions per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre com un punt de risc amb problemes molt greus de despreniments en el sistema Esera-Noguera Ribagorçana-Garona.
