L’evolució del sector avícola català durant l’any 2019 ha estat desigual per als subsectors de la carn d’au i els ous. La cara ha sigut per a la producció d’ous, amb un exercici “bastant positiu”, davant “la forta oscil·lació de preus” a què ha hagut de fer front l’avicultura de carn, segons va informar ahir la Federació Avícola Catalana. Es tracta de dos sectors en els quals Lleida és líder indiscutible a Catalunya, amb el 40% de la producció de carn d’au i el 46% en el cas dels ous de gallina per a consum humà.
En el cas del mercat dels ous, tant la producció com els preus van mantenir l’estabilitat aconseguida el 2018. El sector continua el seu procés de diversificació dels sistemes de cria, substituint la gàbia per la cria a terra o pel sistema amb sortida a l’aire lliure.
Produeix més de 48 milions de dotzenes d’ous i gairebé 155 milions de quilos de carn
Els sistemes anomenats alternatius van guanyant pes de forma sostinguda, malgrat que la seua quota és encara reduïda (un 4% el 2018 per als ous de pagès i un 2,1% per als ecològics). Els productors de carn d’au s’ha enfrontat el 2019 a una inestabilitat de preus que, segons la Federació, “han estat dolents sobretot per al pollastre groc”. Els preus van ser excepcionalment baixos a primers d’any, es van recuperar a la primavera i van tornar a caure fortament a l’inici de l’estiu per recuperar-se de nou i assolir nivells més avantatjosos entre l’octubre i el desembre.
Tanmateix, els costos dels pinsos s’han mantingut estables i relativament baixos i el balanç de l’any ha estat menys dolent per al pollastre blanc que per al groc. Les fortes caigudes dels preus han afectat especialment les empreses integradores de dimensió petita, que han tingut resultats negatius a la producció de pollastre groc.
Les integradores de gran mida han obtingut millors resultats al ser menys vulnerables a les variacions en els preus. Això es deu al fet que treballen amb preus fixats amb temps i els seus costos són més ajustats, així com a l’efecte de l’economia d’escala.
