La Zona Zero de l’Institut d’Estudis Illerdencs acull fins al 16 de maig l’exposició ‘Botànica sensible’, la primera exposició monogràfica dedicada a l’obra d’Antonio Ibars (Seròs, 1909-1979), pagès de professió i fotògraf per vocació.
L’exposició presenta un arxiu inèdit dels anys cinquanta: una sèrie de fotografies botàniques que documenten varietats agrícoles amb rigor tècnic i una sorprenent sensibilitat poètica. A mig camí entre la fotografia científica, la imatge publicitària i la recerca artística, l’obra d’Ibars ofereix una mirada singular que uneix el treball de la terra amb el llenguatge fotogràfic.
Les imatges van ser redescobertes per la seva neta, la cineasta i curadora Mires Ibars, mentre preparava un documental sobre l’exili del seu padrí va trobar plaques de vidre amb negatius de verdures dins una capsa de fruita. Digitalitzades el 2017, aquestes fotografies es mostren ara per primera vegada en una exposició.
La trajectòria d’Antonio Ibars travessa moments clau del segle XX. Després de l’exili a Tolouse durant la Guerra Civil, va tornar a Seròs, on es va dedicar a la producció de llavors i a la fotografia de les varietats que cultivava. Aquest doble rol d’hortolà i fotògraf defineix una obra que uneix cultiu i imatge.
Segons Miren Ibars, l’obra del seu avi dialoga amb grans referents de la fotografia botànica i de la modernitat del segle XX. “Les seves composicions dialoguen amb la frontalitat i l’estudi formal de Karl Blossfeldt; amb la densitat escultòrica i la monumentalitat vegetal d’Edward Weston; i amb la tradició pionera de la imatge botànica científica iniciada per Anna Atkins. També presenta afinitats sorprenents amb l’obra de Charles Jones, que a finals del segle XIX retratava fruites i verdures amb uns enquadraments molt similars”, va assegurar el passat 12 de març a la inauguració de l’exposició.
Amb aquesta exposició, Lleida acull per primera vegada l’obra d’un autor que uneix camp i modernitat fotogràfica en una proposta artística singular.
