Tant si teniu més de mitja vida recorreguda com si sou més joves us encantarà la proposta d’avui. Pels més grans farem un viatge al passat que us portarà un munt de records i els més joves descobrireu com n’era de diferent el fet de comprar quan encara no hi havia ni grans magatzems ni centres comercials i Amazon era encara inimaginable. Una època en la que els envasos no contaminaven el medi ambient perquè gairebé tot es venia a granel i els que hi havia eren de llauna o cartró i sovint se’ls donava un altre ús .
Avui coneixerem un museu molt peculiar que trobareu a Salàs de Pallars. Es tracta d’un conjunt de 8 botigues: la farmàcia, l’estanc, la merceria-perfumeria, l’impremta, la barberia, el cafè i finalment els ultramarinos i coloniales que pren el nom del fet que s’hi podien comprar aquells productes que venien de les colònies d’ultramar: cafè, sucre, etc. Tal com es pot llegir en la pàgina oficial del museu es tracta de l’ambientació de botigues d’època a partir de la recuperació i exposició dels béns de consum quotidians generats des de la segona revolució industrial (segona meitat del segle XIX) fins a les acaballes del franquisme (finals dels 70) i la interpretació i divulgació d’aquests béns des del Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç.
Per la visita guiada us heu d’adreçar al Cafè Salon a la plaça del Mercat per continuar amb un itinerari urbà pels 8 espais. La visita costa 5 euros i heu de destinar-hi uns 90 minuts on podreu gaudir de les explicacions i històries de les guies. Aprendreu moltes curiositats sobre productes d’ús habitual a la llar com l’evolució del paper higiènic. Algú recorda el paper Elefante? O quan als nens se’ls alimentava amb la Quina SanClemente “da unes ganes de comer…” que era un alcohol d’alta graduació. Sabíeu que l’Anís del Mono va ser el primer en crear una marca i logo i que molts el van copiar desprès? Quina història s’hi amaga darrera d’aquest mono? Ho podreu descobrir amb la visita a les Botigues Museu de Salàs.
La iniciativa és del Sisco Farràs, un professor d’ història veí de Salàs de Pallars i fill de botiguers que fa més de 30 anys que va recollint productes d’època a més del mobiliari i els cartells propis d’aquests comerços. El Sisco ha recreat un espai que ens transporta a un altre temps i alhora que ens permet aprendre a través dels envasos del productes que es comercialitzaven els canvis en els hàbits i la mentalitat d’una societat. Era el temps en què els nens anunciaven paper de fumar perquè el tabac es venia a granel i les cigarretes se les feia cadascú. El disseny dels pots de cacau en pols “Colacao” ens mostrava uns negres transportant el fruit amb grans cistells al cap. El disseny reflexa l’època esclavista i es pot observar com va anar evolucionant cap a una visió més suau i colonialista. És l’època també en què les il·lustracions dels cartells les feien els artistes com Ramon Cases (anís del mono) o Alfons Mucha ( Xocolates Amatller) i eren autèntiques obres d’art.
A cal apotecari tant s’hi podia trobar un producte anomenat Danone, cigarrets balsàmics per l’asma, com aigua de Carabanya, o unes patilles fetes de mentol amb cocaïna. La barberia, que era un lloc de socialització masculina exclusivament, com demostren l’evolució de l’afeitat des de la navalla i els estris per afilar-la fins les fulles d’afeitar Gilette o Filomàtic passant pels productes per desprès de l’afaitat, el conegut “Floïd”.
Als ultramarinos o coloniales s’hi troben tots tipus de productes d’ús freqüent a la llar des de productes de neteja personal (Heno de Pravia), sabons i netejadors per la llar ( Omo, Netol), tints (Tintes Iberia), licors (Calisay) , gasoses (Letines), llustres (Búfalo) , sopes (Gallina Blanca) fins a insecticides (Flit). Tot una evocació de com era el comerç i la seva evolució des de la Guerra Civil espanyola fins els anys 70, quan comprar encara era una experiència social i el botiguer era qui coneixia bé el producte i aconsellava.
El Sisco Farràs explica la història portant els seus alumnes les botigues museu però no us cal ser alumnes d’aquest professor de l’IES Tremp per aprendre’n, només us cal anar fins a Salàs de Pallars.
