Bruixeria i Pirineu, de la mà

P.RODELLAR
10-02-2019
  • Bruixeria i Pirineu, de la mà
  • Bruixeria i Pirineu, de la mà
  • Bruixeria i Pirineu, de la mà

El fenomen de la caça de bruixes que es va produir entre els segles XV i XVII és àmpliament conegut a gran part d’Europa però amaga encara diversos secrets. Milers de persones, sobretot dones, van ser sentenciades a morir a la forca per suposada pràctica de bruixeria. Però al contrari del que acostuma a pensar-se no va ser la Inquisició l’encarregada d’enjudiciar aquestes persones, sinó tribunals senyorials que es prenien la justícia per la seua mà. A més, un altre detall que acostuma a caure en l’oblit és que els orígens d’aquesta cacera provenen del Pirineu català.

Aquestes són algunes de les conclusions que es van donar a conèixer ahir al Museu de la Noguera de Balaguer, a la presentació del llibre Se’n parlave i n’hi havie que aborda la història de la bruixeria a les terres de Lleida i que ha dut a terme la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i l’especialista en bruixeria originari de Tremp Pau Castell. El manuscrit, que ha tardat més de dos anys a veure la llum, aborda el tema des de dos vessants clarament diferenciats però que es complementen perfectament. Primer tracta la bruixeria des d’un punt de vista històric, en el qual mostren les dades recollides després de la investigació d’arxius històrics on es troben per exemple, judicis perfectament documentats que es van celebrar durant els segles XV a XVII. I d’altra banda, inclou el vessant de la memòria etnogràfica, és a dir, trasllada els relats de diverses persones d’avançada edat de diferents comarques de Ponent, que, mitjançant entrevistes, van explicar la seua experiència o la dels seus familiars respecte a la bruixeria.

La jornada de presentació va acabar amb una taula redona en la qual l’equip encarregat de realitzar les entrevistes va explicar la seua experiència i a quines conclusions van poder arribar amb la informació obtinguda. Així, tots van coincidir a dir que tota persona preguntada per la bruixeria, al principi s’ho prenia de broma o era reticent a reconèixer que s’havien donat casos en el seu municipi. Fins i tot en alguns casos la gent preferia fer-ho en privat. “La memòria popular sobre la bruixeria a Catalunya es va diluint a poc a poc, però en alguns llocs encara segueix molt viva”, assegura Pau Castell.

El Museu de la Noguera acull també fins al proper dia 24 l’exposició amb el mateix nom en la qual el públic pot veure des d’amulets de protecció fins a documents de judicis per bruixeria.

  • Què podem trobar al llibre 'Se’n parlave i n’hi havie'?

Aquest llibre és el resultat de més de dos anys d’investigació i es tracta d’una obra monogràfica sobre la bruixeria i la cacera de bruixes a Catalunya, des d’un punt de vista històric i des de la memòria oral.

  • Quins eren els principals motius per acusar algú de bruixeria?

A Ponent hi ha múltiples casos, que arriben fins als anys quaranta del segle passat, en què els veïns d’un municipi assenyalaven dones per ser responsables d’haver causat la malaltia o la mort de persones o bestiar i de fenòmens meteorològics adversos que es produïen en temps de collita.

  • En quantes comarques s’han recollit testimonis?

En aquest projecte ha treballat un equip d’unes deu persones que s’han repartit per les comarques del Segrià, la Noguera, la Segarra, l’Alt Urgell, el Solsonès, Andorra, Aran, el Pallars Jussà i el Sobirà.

  • L’arquetip de la bruixa continua sent el d’una dona gran i ‘lletja’?

Segons es desprèn de les investigacions i entrevistes dutes a terme pels participants al llibre Se’n parlave i n’hi havie, l’arquetip de la bruixa continua sent el que consta en el nostre imaginari col·lectiu, el d’una dona gran, d’origen humil, possiblement estrangera i poc atractiva físicament. Segons l’antropòloga i historiadora de Balaguer Núria Morelló, encarregada de recollir testimonis a les comarques del Segrià i la Noguera, existeixen diversos patrons que es repeteixen. “Les dones acusades de bruixeria eren persones socialment vulnerables, i que no complien amb els arquetips tradicionals de la dona”, explica. A més, Morelló relata el cas d’una acusada de Balaguer als anys 20, la Machets que, pel que sembla, va maleir una familiar per negar-li una almoina. “El que realment va passar és que aquesta dona i la seua filla tenien un aspecte físic molt masculí i van decidir acusar-la per ser diferent”, narra l’antropòloga. “La bruixeria a l’època contemporània es barreja amb estigmes i amb estigmatitzacions de gènere”, sentencia.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Com valores la convocatòria d'Eleccions Generals del 28 d'abril?