Jaume Cabré explora sobre la creació artística en l’assaig Les incerteses. Sobre la creació del món (Proa), on deixa enrere el seu exitós Jo confesso, que li va portar vuit anys de feina i un «gran desgast» amb què ha volgut lluitar en aquesta obra de transició cap a una altra novel·la. «Quan una novel·la m’ha desgastat molt, necessito un espai com aquest, i aquest procés terapèutic el que té de bo és que reflecteix el meu estat d’ànim. A mesura que em faig gran veig les coses menys clares, d’aquí el títol», va dir ahir durant la presentació del llibre a Barcelona.
Cabré va assenyalar també que amb el llibre pretén plantejar moltes incerteses al lector sobre l’art d’escriure, una professió que, «des de fa anys, em costa més», va assegurar. «En el relat, Cabré convida el lector al seu taller literari i el fa còmplice de la seua recerca, de les seues vivències culturals i també de les incerteses, on sol habitar l’obra d’art», va ressaltar l’editor de Proa, Josep Lluch.
El llibre, que es dirigeix a un lector intel·ligent i curiós, parla de valors com la capacitat d’estar sol, de la poesia com a base de la literatura i del silenci com a motor necessari de creació, i tracta de superar el buit que queda després d’escriure 8 anys una novel·la com Jo confesso, traduïda a més de 10 idiomes i guanyadora de 7 premis.
Les incerteses és una «fugida terapèutica de l’ombra massa allargada de Jo confesso», segons l’autor, que al llibre també fa referències a l’escriptor Manuel de Pedrolo i al poeta Joan Margarit.
Cabré va començar aquest tipus de reflexions a El sentit de la ficció, amb què volia posar distància amb L’ombra de l’eunuc, la novel·la que llavors havia escrit feia poc. L’experiència li va agradar, no tant pel resultat com perquè suposava un temps real i mental allunyat de l’ombra allargada d’aquella novel·la que li havia ocupat tants anys, i va repetir l’exercici amb La matèria de l’esperit, amb què fugia de Les veus del Pamano. Cabré va reconèixer que, en aquests moments, escriu «coses» perquè «sempre en tinc algunes al cap» però no implica que acabin sent una novel·la. «Mai sé si el que estic fent acabarà sent una novel·la o no.»
«em costa més escriure»
L’autor confessa que des de fa anys s’adona que cada vegada li costa més escriure
