Unió de Pagesos alerta que la pagesia de fruita dolça que cull de maig a la primera quinzena de juliol ha perdut entre el 70% i el 100% de la producció per la sequera, unes 10.000 hectàrees a la Plana de Lleida regades pels canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, que han estat més de 60 dies seguits sense poder regar i, posteriorment, només han pogut fer regs de suport. El sindicat, que ha fet balanç del sector aquest dissabte, en roda de premsa a Lleida, en el marc de la Fira de Sant Miquel, constata que els regants del canal Catalunya-Aragó també s’han vist afectats per greus restriccions en el reg, ja que amb dotacions de només 15 l/s/ha, a la zona del Baix Segre, els municipis de Massalcoreig, Seròs i Aitona han patit unes pèrdues de producció i de calibre comercial dels fruits que suposen pèrdues econòmiques al voltant del 70% respecte a una campanya normal. Pel que fa a les produccions de fruita dolça que es recol·lecten més tard tindran unes pèrdues entre el 30% i el 40%.
Unió de Pagesos considera igualment greu la situació que han viscut altres zones de Catalunya, com el Camp de Tarragona, on la sequera hidrològica ha afectat greument la producció de fruita dolça, especialment de cirera, a la zona regable de Guiamets, Margalef i Riudecanyes, i on la manca d’aigua, a part d’haver provocat pèrdues superiors al 60% de producció, ja ha deixat arbres morts. A la zona de l’Alt Penedès, les varietats recol·lectades abans del juliol també han tingut unes pèrdues del 80% al 100% per sequera, i en les parcel·les de fruita dolça en secà del Baix Llobregat han arribat al 90% de la producció.
El sector també ha viscut moments de saturació del mercat, a final de juny i principi de juliol, per les males decisions de les empreses, i que saturaven l’oferta de la pagesia d’aquí amb producte de fora. Unió de Pagesos recorda que el preu hauria de compensar els costos i deixar un marge per a la pagesia, i que el sector econòmic organitzat també hauria d’assumir-ho i gestionar-ho, i el món cooperatiu i les organitzacions de productors no haurien de permetre que determinades decisions recaiguin sempre en contra les liquidacions del soci.
Pel que fa als ajuts a la sequera per al 2023, han estat, en fruita dolça, per retirar i incorporar en el sòl la fruita de l’arbre 5.746 euros/hectàrea si asseguraven o 2.873 si no asseguraven la producció, o 2.961 €/ha en cirerer per deixar-lo a l’arbre per manca de calibre comercial (1.480,5 €/ha si no tenien assegurança, que en cirera és pràcticament tothom). De 10.000 hectàrees afectades només a la Plana de Lleida, els ajuts només han estat sol·licitats per a 178 hectàrees, insuficients per el sector, com ja va alertar el sindicat.
A causa de les restriccions en el reg, el sindicat va traslladar al Departament que, atès que no hi hauria ajut directe per sequera, com va proposar Unió de Pagesos, s’aprofités la via que ja havia obert el Ministeri en justificar un ajut de 275€/ha, basat en l’increment de costos per la guerra a Ucraïna i per la qual la Unió Europea havia autoritzat la mobilització de 81 milions a Espanya per als conreus llenyosos, dels quals 11 van anar a la fruita dolça i als cítrics a Catalunya. El sindicat va demanar al Departament que complementés aquest ajut en 550 €/ha més, el màxim permès pel Ministeri a les comunitats que el volguessin complementar, i que s’havia de comunicar abans del 20 de setembre. El Departament va respondre el 15 de setembre que pagaria 275 €/ha d’ajut, igualant així l’aportació del Ministeri.
El sindicat entén que ara cal vetllar per a la pagesia que hagi pogut perdre els arbres. No és el cas de la fruita a Lleida, però sí a la zona de Guiamets i Riudecanyes, al Camp de Tarragona. També és urgent la millora del Canal d’Urgell, tant en gestió com en modernització dels regadius, però de manera consensuada i amb el màxim suport públic permès, ja que ha de ser una acció de país i no només del sector agrari.
Unió de Pagesos també recorda que el sector fructícola català ha patit reiterades crisis de preus que el veto rus del 2014 va agreujar durant diverses campanyes, a més de les gelades el 2022, que van deixar pràcticament sense fruita dolça àmplies zones de la Plana de Lleida. Aquesta pagesia també pateix una comercialització en origen amb dificultats a l’hora de prendre acords col·lectius en millora de tothom, a més d’un preu que no remunera prou l’increment de costos pels pocs quilos de fruita produïts enguany. Caldria una resposta de país, no només del Departament, per compensar adequadament la pagesia que patit restriccions en el reg, ja que és l’únic sector econòmic en el què les restriccions han suposat greus pèrdues econòmiques que no han d’assumir els productors.
Quant als ajuts a les gelades del 2022, Acció Climàtica va aconseguir 40 milions d’euros per destinar 2.340 euros/hectàrea a fruita dolça assegurada i 1.170 euros/hectàrea a fruita dolça no assegurada. D’aquells 40 milions només se’n van acabar pagant 18, i tot per incloure requisits innecessaris. Tenint en compte que aquests ajuts eren per aguantar una campanya més, encara queden 200 expedients pendents per resoldre i aquest any la pagesia ha patit l’agreujament de la sequera hidrològica. Per això, el sindicat aposta per un ajut universal a la fruita dolça, ja que quan es dissenyen ajuts més dirigits als afectats directes la tramitació administrativa provoca una pèrdua de recursos al sector afectat, com és el cas de les gelades del 2022 o del Filomena el 2021.
