Campanya contra el foc bacterià en convivència

Lleida endega la primera campanya de prospeccions contra el foc bacterià després que les comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, les Garrigues i l’Urgell hagin perdut l’estatus de zona protegida, o el que és el mateix, que passin a conviure amb la malaltia. A la pràctica, suposa que les arrancades en cas de finques o parcel·les afectades per aquesta plaga, especialment nociva per a les pereres i també en pomeres, no comptaran amb indemnitzacions per part de la conselleria d’Agricultura.

De moment, està previst que la campanya compti amb 13 prospectors, a banda d’uns 25 tècnics d’Associacions de Defensa Vegetal (ADV) que també faran treballs contra la plaga. Les prospeccions seran intensives a les zones de seguretat de focus d’anys anteriors, mentre que tindran caràcter aleatori a la resta de fruiters d’espècies susceptibles a tot Catalunya, segons el departament d’Agricultura.

A les comarques que deixen de ser zona protegida es preveuen dos formes d’actuar en cas de detectar la presència del bacteri. La primera, segons la conselleria d’Agricultura, passa per «l’arrancada i la destrucció immediata de tota planta hoste (del bacteri) amb símptomes». La segona forma d’actuar passa per l'»extirpació i destrucció immediata de les parts de la planta hoste amb símptomes, mitjançant el tall efectuat, almenys, a 40 centímetres del límit proximal visible de la infecció i amb desinfecció immediata de l’instrumental utilitzat».

Segons fonts del sector, la decisió d’optar per una o una altra via dependrà del mateix agricultor, que ha de comunicar la detecció de la malaltia a la conselleria d’Agricultura. En cas que el pagès no compleixi l’obligació d’actuar malgrat detectar la malaltia a les seues finques, s’enfronta a possibles sancions econòmiques.

La llei estatal de sanitat vegetal data de l’any 2002 i preveu sancions que van de 300 a 3.000 euros en casos d’incompliments lleus de la norma, que s’eleven fins a un màxim de 120.000 en el cas de les greus.