Candidats a pilotar l’Urgell

L’any que acaba no ha sigut fàcil per al sector agrari. Molt menys per al fructícola, després d’una duríssima campanya pels baixos preus i el veto rus. Però en qüestió d’aigua per al regadiu, l’agricultura viu un moment dolç. La neu dels dos últims hiverns i la pluja de les estacions mitjanes han deixat els pantans amb reserves màximes d’aigua, que assegura, en el cas del Canal d’Urgell, les pròximes dos, i fins i tot tres, temporades. La construcció del pantà de Rialb, inaugurat fa 15 anys, ha donat oxigen a les més de 75.000 hectàrees regables de l’Urgell, que durarà el que tardin a posar-se en regadiu les veïnes del Segarra-Garrigues (ara per ara, 42.000 amb plena garantia de reg i les mateixes pendents de les mesures de protecció de les aus estepàries).

Els regants veterans han defensat sempre que tots dos regadius (podrien sumar 150.000 hectàrees regables) no poden subministrar-se del riu Segre llevat que rebi una aportació complementària de la Noguera Pallaresa a través de l’harmonització o rescat de cabals elèctrics. La comunitat de regants, hereva de l’antiga Canal d’Urgel SA i fundada el 1964, celebra diumenge eleccions a la presidència enmig d’una situació de relativa calma i amb pocs projectes a la mà quan sis anys de crisi han deixat l’Administració sense a penes fons per a nous projectes.

Aquest pot ser un dels punts de fricció entre els dos candidats a presidir la comunitat de regants, ja que per a l’actual president, Ramon Carné, els agricultors ja han modernitzat 10.000 hectàrees, mentre que per al seu contrincant (per segona vegada), president de la col·lectivitat de la Fuliola i alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, no s’han fet suficients esforços per buscar finançament públic.

La gestió de possibles excedents d’aigua a partir d’aquesta modernització i la seua destinació a les conques internes centraran el debat en el futur. L’Urgell ha regat aquest any 69.096 hectàrees, sobretot, de panís (43%), alfals (21) i fruita (19).