L’abaratiment de l’electricitat i dels carburants durant la pandèmia ha propiciat que el nivell de preus a la província de Lleida es quedés a l’octubre molt per sota del que es va registrar el mateix mes de l’any anterior, segons les dades de l’IPC publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Així és que la inflació s’ha desinflat un 1,3% a Ponent, Pirineu i Aran en un any, a causa que el preu de l’electricitat i els combustibles ha retrocedit un 6,8% en els últims dotze mesos, cosa que també ha propiciat un abaratiment del 5,4% en els transports. En tots dos casos, aquesta tendència a la baixa es va mantenir entre el setembre i l’octubre, amb retrocessos intermensuals de l’1,4% i del 0,2% respectivament.
Al contrari, entre l’octubre del 2019 i el d’aquest any, el nivell de preus dels productes alimentaris i les begudes no alcohòliques a la província de Lleida s’ha disparat un 1,8%. Entre el setembre i l’octubre, el repunt va ser de mig punt. I és que, en línies generals, la inflació va avançar tres dècimes a la demarcació el mes passat, sobretot a causa de l’encariment dels vestits i del calçat. En aquest sentit, la variació respecte al setembre va ser de l’11,1%, i aquests productes, en comparació a l’octubre del 2019, són ara un 1,1% més cars. D’altra banda, en el que va de 2020, el nivell de preus ha caigut un 1,4% a la província.
La taxa interanual de l’IPC a Catalunya se situa en el -1,1% i avança un 0,3% respecte al setembre
A Catalunya i en el conjunt de l’Estat espanyol, la inflació també va retrocedir empesa per la baixada del preu de la llum i dels combustibles. En el cas català, la taxa interanual es va situar en el -1,1%, encara que va avançar, com en el cas de Lleida, tres dècimes respecte al setembre. Tot i així, Catalunya és el territori amb la taxa interanual d’inflació més elevada. A Espanya, l’IPC va avançar un 0,5% entre el setembre i l’octubre, amb la qual cosa la taxa interanual va acabar instal·lada en el -0,8%. En vista d’aquestes dades, UGT i CCOO van coincidir que reflecteixen l’“escassetat” de demanda i van demanar estimular el consum atorgant poder adquisitiu a les llars.
